Resumen de From adjectives to quantifiers: evidence from Old and Modern Catalan
Bruno Camus Bergareche, Manuel Pérez Saldanya
- English
The history of indefinite quantifiers in Romance languages is basically the history of the development of new distributional patterns in the case of some Latin adjectives (Company 1991, 1997; Batllori 1998). This new distribution will contribute to the construction of the new subclass of Romance determiners we call Quantifiers. As explained by Zamparelli (2000), the growing structural complexity of the left margin of DetP entails the specialization of old word classes for those new positions. A Quantifier position creates thus the Quantifier word class. This is a longterm process, the effects of which are clearly seen in medieval Romance for words derived from adjectives, such as MULTUS and PAUCUS, but also in later Romance adjectives such as Catalan bastant or even in Contemporary Catalan with the word suficient, which has a similar meaning (Brucart; Rigau 2002, Camus 2005, 2008, 2009).
- català
La història dels quantificadors indefinits de les llengües romàniques és la història del desenvolu- pament de nous trets distribucionals per un grup escollit d’adjectius llatins (Company 1991, 1997; Batllori 1998). Aquesta distribució serà responsable de la constitució posterior de la nova subclasse de determinants que anomenem quantificadors. Com s’explica a Zamparelli (2000), l’augment de la complexitat estructural del marge esquerre del SDet suposa l’especialització de paraules que per- tanyien a antigues categories per aquestes noves posicions. És així com la posició de quantificador genera la categoria quantificador. Estem devant un procés de llarga durada amb conseqüències que encara són visibles en les llengües medievals en paraules heretades i procedents d’adjectius, como ara les derivades de MULTUS o PAUCUS, però també en adjectius romànics, com el català bastant. Fins i tot als nostres dies tenim el mateix desplaçament categorial amb una paraula de significat semblant com l’adjectiu suficient (Brucart; Rigau 2002, Camus 2009).
