L'accés gratuït en temps de canvis
- Autores: Margarida Loran, Albert Sierra i Reguera
- Localización: Mnemòsine: revista catalana de museologia, ISSN 1698-109X, Nº. 7, 2012-2013, págs. 129-142
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
El debat sobre si l’accés als museus ha de ser gratuït o de pagament ha sorgit amb força durant les dues darreres dècades, començant al Regne Unit i prosseguint en altres països europeus, als Estats Units i a altres llocs del món. El tema ha captat l’interès de la premsa, ha estat objecte d’estudi dels economistes de la cultura i dels serveis públics, i ha remogut la professió museística i cultural.
Actualment conviuen dues tendències contraposades. Mentre alguns museus incrementen els preus d’entrada, altres decideixen eliminar les tarifes d’accés, sigui per iniciativa del govern que els finança o per iniciativa individual. Prendre un camí o l’altre té implicacions importants per al model de finançament, per a la imatge del museu i per a la relació amb la comunitat.
La qüestió té a veure, sobretot, amb el model de museu que volem i la seva sostenibilitat a llarg termini. Quin paper i quin valor social han de tenir els museus? Quines necessitats satisfan i quins beneficis aporten, o poden aportar, a la societat? Volem que siguin recursos essencials de coneixement i aprenentatge, utilitzats freqüentment pels ciutadans, com les biblioteques? O experiències de lleure ocasional, destinacions turístiques? Les experiències recents d’introducció de la gratuïtat busquen totes fer els museus més accessibles per als ciutadans. Volen ampliar el ventall de persones que visiten museus i augmentar la freqüència de les visites entre les persones que ja en visiten. L’impacte, en tots els casos, està sent positiu. Allà on l’accés gratuït s’ha implantat, acompanyat d’esforços sostinguts de programació i de màrqueting, ha tingut un èxit notable de públic, tot i que l’assoliment dels objectius ha estat desigual.
L’entrada gratuïta als museus nacionals del Regne Unit, al Louvre i a tots els museus i monuments nacionals francesos, o la tarda a la setmana als museus municipals de Barcelona i les jornades de portes obertes com el Dia i la Nit dels Museus, són iniciatives que van emergir en un moment de creixement econòmic i d’expansió de l’estat del benestar. Han estat possible gràcies a l’esforç financer públic per compensar la pèrdua d’ingressos per entrades. En quatre anys de crisi econòmica profunda, però, les coses han canviat. Amb el greu deteriorament de les finances públiques, iniciatives d’aquest tipus encara són possibles? Per altra banda, el context de recessió prolongada generarà canvis i necessitats socials a les quals els museus hauran de respondre. En una societat més empobrida, caldrà repensar com ajudar, com ser més útils i replantejar-se els preus d’entrada. Les opcions de gratuïtat (universal o limitada) seran cada cop més necessàries, si no imprescindibles.
És d’esperar que els canvis impulsats per les noves tecnologies en el món digital també hi tindran un impacte. La xarxa ha canviat les expectatives sobre la participació social i l’accés a la informació, que ara es vol digital, ràpida i gratuïta.
