El museu d’art és el lloc privilegiat on més s’ha evidenciat la crisi permanent del museu com a institució i el qüestionament de les seves funcions tradicionals, així com el debat sobre els seus nous usos en l’actual context cultural de la nostra societat. A Catalunya, el panorama dels museus d’art té unes característiques pròpies que cal buscar en la gènesi i el desenvolupament històrics d’aquesta tipologia museística. Les dècades de govern democràtic han anat configurant un sistema de museus basat en la dualitat dels museus nacionals (MNAC i MACBA) i el teixit museístic territorial, amb diferències i ritmes de desenvolupament molt desiguals.
L’article traça el relat de la formació dels museus d’art i s’aborden alguns dels elements que han condicionat el seu passat més recent i l’actualitat d’un present ple d’incertesa. Un relat que no podia deixar de banda l’exploració de les relacions, complicitats i divergències amb els nous centres d’art contemporani, sorgits arreu del país en els darrers temps.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados