Aquest text comença amb la pregunta de si la literatura té la capacitat de fer emergir els discursos invisibles de l’interior domèstic, resultat d’una subtil apropiació de l’espai pel seu ocupant, que l’impregna amb el seu ésser. I si és així, què succeeix quan aquest procés queda d’alguna manera al descobert, interromput, revelat? Resseguint els fragments del mirall que ha quedat trencat en el curs de fer pública la casa d’algú, l’article acaba amb una breu deriva cap a una reflexió sobre la casa-museu. No es pretén fer una història d’aquesta tipologia, sinó que més aviat es tracta d’una interpretació parcial basada en una seqüència fragmentada de fonts literàries i gràfiques, que, en tot cas, ofereix la possibilitat de transitar per la casa relatada, escenari del relat.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados