Signes graphiques et reformulation dans le discours de vulgarisation scientifique: analyse d¿un corpus comparable français, italien, anglais

• Autores: Alida Maria Silletti
• Localización: Sintagma: Revista de lingüística, ISSN 0214-9141, Vol. 26, 2014, págs. 23-35
• Idioma: francés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    This contribution aims at analyzing colons, commas, brackets and dashes in English, French and Italian discourse of scientific popularization. Actually, these markers have been studied as forms of reformulation of scientific concepts. Our corpus is composed of texts of the American magazine Scientific American and of those of its French and Italian counterparts, Pour la science and Le Scienze. For their comparison, we have adopted both a syntactic and a semantic approach.

    The first one has dealt with the distribution of the punctuation markers in the sentence and the conditions allowing their analogies with the reformulation markers. The second one has focused on the analysis of the terminology on the basis of the distinction between terms in usage and in mention and between �dénominaton de fait� et �dénomination de droit� (Petit 2001). The comparison of the three magazines has shown that they have evolved in an independent way

  • català

    Aquesta contribució té per objectiu analitzar l�ús dels dos punts, coma, parèntesis i guions en el discurs de la popularització científica en anglès, francès i italià. De fet, aquests marcadors han estat estudiats com a formes de reformulació dels conceptes científics. El nostre corpus es compon de textos extrets de la versió americana de la revista Scientific American i de les seves versions francesa i italiana, Pour la science i Le Scienze.

    Per dur a terme la comparació, hem adoptat un enfocament sintàctic i semàntic. El primer ha tingut en compte la distribució dels signes de puntuació a la frase i les condicions que permeten analogies amb els marcadors de reformulació. El segon s�ha centrat en l�anàlisi de la terminologia sobre la base de la distinció entre termes en ús i termes esmentats i entre �dénomination de fait� i �dénomination de droit� (Petit 2001). La comparació de les tres revistes ens mostra que han evolucionat de forma independent