Aquest article proposa una anàlisi de l’estètica de Joan Maragall a partir de la lectura de la crítica que va fer del quadre Pastoral de Joaquim Sunyer. Intenta demostrar com les constants ideològiques de caire neoromàntic i la influència de l’idealisme alemany, que ja s’havien anat consolidant al llarg dels escrits del poeta, es confirmen en aquest text que va escriure el darrer any de la seva vida.
This article analyses Joan Maragall’s aesthetics by means of a reading of his critique of the picture Pastoral by Joaquim Sun-yer. He shows how Neo-Romanticist ideological constants and the influence of German idealism, which had been consolidated throughout the poet’s career, are reaffirmed in this critique which he wrote during the last year of his life.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados