«Je m’y en vais par ce chemin icy, & toy par ce chemin-là, & nous verrons qui plûtost y sera»: Caperucita Roja y el lobo, un lugar de destino y dos caminos

• Autores: Christine Kawan
• Localización: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature, ISSN-e 2014-7996, Núm. 1, 2012, págs. 167-184
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El camino de Caperucita Roja a través del bosque es uno de los ejemplos más conocidos de peregrinaciones en cuentos y una de las más bellas descripciones románticas de la naturaleza que hay dentro de las historias de los hermanos Grimm. Los detalles que ya encontramos en el texto precursor del autor francés Charles Perrault fueron elaborados amorosamente. Esto, sin embargo, no excluye una posible mediación a través de la llamada ‘tragedia’ de Ludwig Tieck, el autor dramático más conocido del romanticismo alemán. En cuanto a la lógica narrativa, se puede hacer constar que ambos cuentos, tanto el de Perrault como el de los hermanos Grimm, presentan deficiencias, aunque este hecho no parece haber interesado mucho a los investigadores del cuento ni tampoco ha afectado a su popularidad. Una diferencia significativa entre las dos versiones librescas del cuento de Caperucita Roja es que en la versión de los hermanos Grimm hay un solo camino que conduce a la casa de la abuela, mientras que en la de Perrault se habla de dos itinerarios diferentes y es el lobo quien decide cuál tomará Caperucita y cuál él, en una especie de competición entre ambas figuras. En cuanto a la literatura oral de Francia e Italia, los dos caminos seguidos por Caperucita y el lobo son uno de los detalles más característicos estudiados por la etnóloga francesa Yvonne Verdier, entre otros, en su famosísimo estudio del cuento. Mientras la interpretación de Verdier sugiere la significación fundamental de los dos caminos con respecto a la vida femenina, otros especialistas del cuento hacen resaltar un carácter más bien lúdico.

  • English

    Little Red Riding Hood’s way through the forest is one of the most well-known examples of a fairy-tale wandering and one of the finest romantic descriptions of nature in the collection of the Brothers Grimm. They seem to have elaborated, with much love and care, the details that can already be found in the precurser text by the French author Charles Perrault, and it cannot be excluded that Ludwig Tieck, the most well-known German dramatist of the Romantic movement, may have acted as a mediator. As far as the logic of the plot is concerned, both the Grimm tale and Perrault’s are somewhat deficient, but this seems to have neither disturbed the interpreters nor the readers. An important difference between both book versions of the tale of Little Red Riding Hood concerns the way that leads to the grandmother’s house: while there is only one in the version of the Grimms, Perrault’s rendering mentions two possibilities to go there, and it is the wolf who determines which one Little Red Riding Hood will take and which one he will follow himself, in a sort of competition between both figures. The two itineraries of Little Red Riding Hood and the Wolf are also among the most suggestive details of oral French and Italian variants and have been studied, among others, by the French ethnologist Yvonne Verdier in a famous study. While Verdier’s interpretation emphasizes the significance of the two ways with respect to the course of the female destination, other scholars evoke a more playful character.

  • català

    El camí de la Caputxeta Vermella a través del bosc és un dels més coneguts exemples de peregrinacions en les rondalles i una de les més belles descripcions romàntiques de la naturalesa dins dels contes dels germans Grimm. Els detalls que ja trobem en el text precursor de l’autor francès Charles Perrault van ser elaborats amorosament. Això, però, no exclou una possible mediació a través de l’anomenada ‘tragèdia’ de Ludwig Tieck, el més conegut autor dramàtic del romanticisme alemany. Quant a la lògica narrativa, es pot constatar que ambdós contes, tant el de Perrault com el dels germans Grimm, presenten deficiències. No obstant això, aquest fet no sembla que no ha interessat gaire als investigadors de la rondalla, i tampoc no n'ha afectat la popularitat. Una diferència significativa entre les dues versions llibresques de la rondalla de la Caputxeta Vermella és que en la versió dels germans Grimm hi ha un únic camí que condueix a la casa de l’àvia mentre que a la de Perrault es parla de dos itineraris diferents, i llavors és el llop qui decideix quin agafarà Caputxeta Vermella i quin agafarà ell, en una mena de competició entre les dues figures. Quant a la literatura oral de França i Itàlia, els dos camins seguits per Caputxeta Vermella i el llop són uns dels més característics detalls, estudiats, entre d’altres, per l’etnòloga francesa Yvonne Verdier al seu famosíssim estudi de la rondalla. Mentre la interpretació de Verdier suggereix la significació fonamental dels dos camins en relació a la vida femenina, altres especialistes de la rondalla fan ressaltar un caràcter més aviat lúdic.