La persuasió de la lògica i la lògica de la persuasió: les proposicions en vers del Dictat de Ramon (1299) de Ramon Llull

• Autores: Anna Fernàndez Clot, Francesc Tous Prieto
• Localización: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, ISSN-e 2340-4841, Nº. 4, 2014 (Ejemplar dedicado a: Noves aportacions a l'estudi de Ramon Llull), págs. 200-220
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen
  • català

    En aquest article s�aborda l�estudi del Dictat de Ramon, una obra en vers que té el propòsit d�aportar arguments per provar els sis articles més destacats de la fe cristiana. Cada una de les sis parts en què es divideix el text conté vint, deu o dotze dístics que condensen en forma de proposició o màxima els arguments que s�addueixen. En el treball s�examina, en primer lloc, les estructures i les formulacions logicosemàntiques d�aquestes proposicions, entre les quals destaquen sobretot les construccions condicionals; en segon lloc, s�estudia la funció de la rima i la versificació, i es descriuen de forma sintètica els recursos estilístics que Llull empra en la redacció dels dístics; finalment, es valora la recepció de què ha estat objecte el text per part de la crítica contemporània. El treball destaca que la tria del vers i del discurs sentenciós s�ha de posar en relació amb el destinatari específic al qual va adreçat el text, el rei Jaume II d�Aragó, i amb la petició amb què Llull clou el poema: la sol·licitud d�un permís perquè pugui predicar a les sinagogues i les mesquites dels territoris de la Corona d�Aragó.

  • English

    In this paper, we deal with the study of the Dictat de Ramon, a work in verse that has the aim to provide arguments proving the most important articles of Christian religion. Each one of the six parts in which the poem is divided contains twenty, ten or twelve couplets that condense the arguments into the form of a proposition or maxim. Firstly, we analyze the semantic and logcial structures of the propositions, among which stand out the conditional clauses; secondly, we examine the function of the rhyme and the versification, and we sum up the stylistic and rhetorical figures used to compose the couplets; finally, we evaluate the reception of the text. One important aim of our study is to emphasize that the choice of verse and maxims is clearly linked with the addresee of the text, the king James II of Aragon, and with the petition that concludes the poem: the request of a permission to preach in the sinagogues and the mosques of the territories of the Kingdom of Aragon.