Posmachismos y medios de comunicación: nuevos mecanismos para viejos problemas

• Rivero Santamarina, Diana ^[1]
  1. [1] Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

     Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

     Leioa, España

     
• Localización: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, ISSN-e 2340-5236, ISSN 0211-2175, Nº. 50, 2014, págs. 85-97
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Postmasclisme i mitjans de comunicació: nous mecanismes per a vells problemes
  • Posmachismos y medios de comunicación: nuevos mecanismos para viejos problemas
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen
  • español

    Desde que el artículo 14 de la Constitución reconociese la igualdad entre mujeres y hombres se ha extendido la idea de que efectivamente la discriminación por razón de sexo ha sido erradicada. Esta espejismo de igualdad ya conseguida se ha extendido también a la profesión periodística.Sin embargo, los posmachismos han surgido como nuevas formas de perpetuar las desigualdades históricas que afectan a las mujeres. En este artículo trataremos de identificar los posmachismos más extendidos entre la profesión periodística. Así en este recorrido teórico analizaremos si el Periodismo es una profesión feminizada, cómo se articulan las fórmulas narrativas para excluir a las mujeres de la profesión y relegarlas a las secciones de menor empaque dentro de los medios de comunicación, el papel que juegan los medios en la construcción de estereotipos sobre las mujeres, así como las causas que propician una representación testimonial de periodistas al frente de los medios.

  • català

    Des que l'article 14 de la Constitució reconegués la igualtat entre dones i homes s'ha estès la idea que efectivament la discriminació per raó de sexe ha estat eradicada. Aquesta miratge d'igualtat ja aconseguida s'ha estès també a la professió periodística. No obstant això, els postmasclismes han sorgit com a noves formes de perpetuar les desigualtats històriques que afecten les dones. En aquest article tractarem d'identificar els postmasclismes més estesos entre la professió periodística. Així en aquest recorregut teòric analitzarem si el Periodisme és una professió feminitzada, com s'articulen les fórmules narratives per excloure les dones de la professió i relegar a les seccions de menor presència dins dels mitjans de comunicació, el paper que juguen els mitjans en la construcció d'estereotips sobre les dones, així com les causes que propicien una representació testimonial de periodistes al capdavant dels mitjans.

  • English

    Since Article 14 of the Constitution recognized equality between women and men the idea has spread that discrimination for reasons of sex has been effectively eradicated. This mirage that equality has already been attained has also spread to the journalistic profession. However, post-male chauvinism has emerged with new ways of perpetuating the historical inequalities that affect women. In this article we will try to identify the most widespread forms of post-male chauvinism in the journalistic profession. In this theoretical review we will analyze whether Journalism is a feminized profession, how narrative formulas are articulated to exclude women from the profession and relegate them to less important sections in the mass media, the role played by the media in constructing stereotypes on women, as well as the causes that favor a merely token presence of women in top media positions.