Resumen de "Que esto se acabe, pero siempre con la victoria nuestra", cartes d'un jove soldat al seu pare (1938)
L’article analitza com va viure la guerra un soldat republicà voluntari pertanyent a les JSUC, Carlos Viaña Díaz, a través de la correspondència que va mantenir amb els seus pares que s’estaven a Catalunya. La correspondència transmet un sentiment contradictori, per una banda el desig de que l’exèrcit república guanyi la guerra i esclafi els feixistes, però per l’altra el desig de restar lluny dels perills del front i, per tant, de servir a l’exèrcit republicà des de la reraguarda. Però el desig més present en aquesta correspondència és el de retrobar-se amb la familia, pares i germans, i restablir la vida normal.
