De la inexistència a la desigualtat

• Autores: Joan Melià Garí
• Localización: Llengua, societat i comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, ISSN-e 1697-5928, Nº. 2, 2004 (Ejemplar dedicado a: Monogràfic: '25 anys de Constitució Espanyola: un model lingüístic per avaluar'), págs. 29-33
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La pluralidad lingüística de la Constitución española es el objeto de reflexión de este artículo, que se inicia con una descripción de las deficiencias que contiene la Constitución en relación con las lenguas del Estado. Las deficiencias se manifiestan en la desigualdad tanto en comportamientos y actitudes de los organismos y de representantes de las instituciones como en el régimen educativo y en el proceso de integración de la población inmigrada. La aportación de Melià concluye con una propuesta de cambios necesarios en el marco lingüístico español, la cual debe reconocer el catalán, el euskera y el gallego como lenguas oficiales del estado y aplicar derechos territoriales e individuales similares para todas las lenguas.

  • English

    This paper focuses on how linguistic pluralism is developed within the current Spanish Constitution. The analysis starts by describing the Constitution's shortcomings in connection with this issue. These shortcomings eventually translate into a number of institutional behaviours and attitudes that are unequal with regards to the different languages, which bear serious consequences both in educational and integration policies. Melià's contribution eventually proposes a number of changes within Spain's linguistic framework, which include recognizing Catalan, Basque and Galician as State official languages, and granting similar linguistic territorial and individual rights to all languages alike.

  • català

    La pluralitat lingüística de la Constitució espanyola és l'objecte de reflexió d'aquest article, que s'inicia amb una descripció de les deficiències que conté la Constitució en relació amb les llengües de l'Estat. Les deficiències es manifesten en la desigualtat tant en comportaments i actituds dels organismes i de representants de les institucions com en el règim educatiu i en el procés d'integració de la població immigrada. L'aportació de Melià clou amb una proposta de canvis necessaris en el marc lingüístic espanyol que passa per reconèixer el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials de l'estat i aplicar drets territorials i individuals similars per a totes les llengües.