Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Desenvolupament personal per a un envelliment satisfactori: el paper de la comunicació

  • Autores: Maria Angels Viladot, Howard Giles
  • Localización: Llengua, societat i comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, ISSN-e 1697-5928, Nº. 10, 2012 (Ejemplar dedicado a: Medicina i llenguatge: les paraules de la salut), págs. 23-30
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      A lo largo del ciclo de la vida, avanzamos por una secuencia de etapas: somos lactantes, niños, adolescentes, jóvenes, adultos y viejos. Popularmente se defiende la idea, verificada en estudios en gerontología social, que los años “están en la mente" y que uno tiene “la edad que siente". Nosotros damos un paso más manteniendo que "tenemos la edad que comunicamos y la que se nos comunica". En otras palabras, defendemos que si uno no siente su edad pero es hablado y tratado como si la tuviera, se abren las puertas a todo tipo de dilemas y ansiedades. En Occidente, por ejemplo, cuando los jóvenes y los adultos interaccionan con las personas más mayores se vuelven excesivamente atentos y cálidos, hablándoles lentamente, exagerando la entonación, elevando el tono, y haciendo construcciones lingüísticas sencillas gramaticalmente y conceptualmente. Pero estas modificaciones lingüísticas no se basan en necesidades reales de muchos de los adultos mayores, de aquellos que son socialmente y cognitivamente activos. Por este motivo, sienten que estas formas de comunicación denotan una falta de respeto que mina su autoestima y dignidad. El presente trabajo aporta, en primer lugar, un modelo centrado en la comunicación para un envejecimiento satisfactorio (Giles, 2011; Giles i Dorjee 2004) y, en segundo lugar, una revisión de algunos de los trabajos realizados en el ámbito de la atención sanitaria sobre habla condescendiente o sobreprotectora, y sus efectos negativos para la salud y el bienestar psicológico (Viladot 1996a, 1996b; Viladot i Giles 1998).

    • català

      Al llarg del cicle de la vida avancem per una seqüència d’etapes: som lactants, infants, adolescents, joves, adults i vells. Popularment es diu que els anys “són en la ment” i que un té “l’edat que sent”. Aquestes creences han estat verificades en estudis sobre gerontologia social. Nosaltres fem un pas més enllà i mantenim que “tenim l’edat que comuniquem i que se’ns comunica”. En altres paraules, defensem que si un no sent la seva edat però és parlat i tractat com si la tingués, s’obren les portes a tot tipus de dilemes i ansietats. A Occident, per exemple, quan els joves i els adults interactuen amb les persones més grans ho fan de manera excessivament atenta i càlida, els parlen molt lentament, exageren l’entonació i eleven el to, i fan construccions lingüístiques gramaticalment i conceptualment senzilles. Però aquestes modificacions lingüístiques no es basen en necessitats reals de molts dels adults grans, d’aquells que són socialment i cognitivament actius, i, per aquest motiu, aquests adults creuen que aquestes formes de comunicació denoten una falta de respecte que els mina l’autoestima i la dignitat. El present treball aporta, en primer lloc, un model centrat en la comunicació per a un envelliment satisfactori (Giles 2011; Giles i Dorjee 2004) i, en segon lloc, una revisió d’alguns dels treballs realitzats en l’àmbit de l’atenció sanitària sobre parla condescendent o sobreprotectora i els seus efectes negatius per a la salut i el benestar psicològic (Viladot 1996a,1996b; Viladot i Giles 1998).

    • English

      Throughout our life cycle we move forward through a series of stages: we are children, adolescents, young adults, adults and elderly. It is commonly understood and observed in studies in social gerontology that "age is in your head" and that one is “as old as you feel.” We go one step further and claim that, in addition, one is "as old as you communicate and are communicated to." In other words, we maintain that if one does not feel his age, but he speaks and is treated this age, all kinds of dilemmas and anxieties arise. In the West, for example, young and adult people linguistically depersonalize elders by becoming overly attentive and caring, speaking very slowly, exaggerating the intonation, using a higher tone, and making grammatically and conceptually simple language constructs. However, these language changes are not based on the real needs of older adults who are cognitively and socially active and, therefore, feel that these forms of communication denote a lack of respect, which undermines their self-esteem and dignity. This work, in part, focuses on developing a model of communication for successful aging (Giles, 2011; Giles i Dorjee, 2004) and, secondly, provides a review of work done on patronizing speech or overaccomodation in the field of health care and its negative effects on the elderly´s health and wellbeing (Viladot 1996a,1996b; Viladot i Giles 1998).


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno