El presente artículo nace de cuestionarnos qué papel debe jugar el trabajo social ante el problema de la vivienda en un escenario de crisis socioeconómica y de desmantelamiento del Estado de Bienestar. Partiendo de este interrogante, analizamos la respuesta llevada a cabo desde el Centro de Servicios Sociales Poble Sec, en la ciudad de Barcelona, a través de una experiencia de trabajo social grupal con personas que presentan dificultades de acceso a la vivienda. Se muestra cómo, repensando la práctica con un carácter innovador, el trabajo social brinda posibilidades de mejora a través del empowerment y de la cooperación intersubjetiva. Se presenta como un ejemplo de práctica que puede orientar un desempeño profesional efectivo que supera las restricciones generadas por la crisis y el desmantelamiento de los servicios de bienestar.
Aquest article neix de qüestionar quin paper ha de tenir el treball social davant el problema de l’habitatge en un escenari de crisi socioeconòmica i de desmantellament de l’Estat de Benestar. Partint d’aquest interrogant, analitzem la resposta duta a terme des del Centre de Serveis Socials Poble Sec, a la ciutat de Barcelona, a través d’una experiència de treball social grupal amb persones que presenten dificultats d’accés a l’habitatge. Es mostra com, repensant la pràctica amb un caràcter innovador, el treball social ofereix possibilitats de millora a través de l’empoderament i de la cooperació intersubjectiva. Es presenta com un exemple de pràctica que pot orientar un exercici professional efectiu que supera les restriccions generades per la crisi i el desmantellament dels serveis de benestar.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados