Apropar-se al fenomen religiós des de les capacitats del filosofar exigeix, d’antuvi, emmarcar el context des d’on es fa. Laïcitat, aconfessionalitat i crítica fenomenològica s’erigeixen d’aquesta manera com a vectors fonamentals de reflexió. Amb tot, i alhora que el desplegament d’aquest marc es comença a establir, emergeix la pregunta pel fenomen religiós, un camp del tot inabastable sigui quina sigui l’opció hermenèutica per la qual s’opti. I això ja diu molt, no tant de la religió, com de l’home que hi ha al darrere.
An approach to religious phenomen from the possibilities of philosophy requiers, as first stape, to frame the context where it be done. Secularism, undenominational perspectiva and phenomenological critique are some important drivers of this reflection.
However, at the same time that began the implementation of this framework appears the question about the religious phenomenon inasmuch it, a field completely unattainable beyond all hermeneutical options. And that says a lot, not about the religion, but more about man who is behind it.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados