Afirmar que la realitat de l'ensenyament a casa nostra a principis del passat segle xx era penosa no és dir res de nou. Les poques excepcions que podríem esmentar només servirien per confirmar aquesta lamentable situació que abraçava tots els àmbits relacionats amb l'escola, des de la manca d'edificis dignes fins a l'estil i les metodologies d'ensenyament passant pel sou dels mestres, amb elevats nivells de desescolaritació, i amb una nombrosa presència d'escoles religioses que formaven súbdits obedients i resignats, etc. I, al nostre país, un ensenyament en una llengua que no era la del poble. Una situació penosa que feia patent el desinterès de les autoritats estatals per l'educació.'
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados