Antoni Maestre focalitza el diari surrealista de J. V. Foix com "una de les obres que més s'allunya de les directrius canòniques del gènere". I proposa així una revisió d'aquest text d'aparença híbrida ("un diari escrit en prosa poètica o un conjunt de proses poètiques en forma de diari"), amb una atenció específica a l'originalitat. En efecte: el text de Foix sembla penetrar l'espai de l'inconscient i suggereix un nou concepte de diari. Segons Maestre, aquest nou concepte, a diferència del convencional, "serveix per a expressar la visió de l'art i de l'experiència que preconitzen les avantguardes i, més tard, l'experimentalisme -o, si es vol, les teories postestructuralistes, o el postmodernisme".
Antoni Maestre brings to a focus the surrealist diary by J. V. Foix as "one of the works showing more distance from the canonical norm of the genre". Thus, he proposes a review of this apparently hybrid kind of text ("a diary written in poetic prose or a collection of poetic prose set as a diary"), focusing on its originality. As a matter of fact, Foix's text seems to penetrate the unconscious and suggests a new concept of diary. According to Maestre, this new concept, unlike the conventional one, "is used to express the view of art and experience extolled by the Avant-garde and, later, by the Experimentalism -or, let's say, the Poststructuralist theories, or the Postmodernism".
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados