Arquitectura de reconquesta al nord del País Valencià: Esglésies d'arcs diafragma a les comarques de Castelló (segle XIII)
- Autores: J. LLuís Estrada, Anabel Ejarque Peñarroya, Josep Cristià Linares Bayo
- Localización: Fòrum de Recerca, ISSN-e 1139-5486, Nº. 3, 1997, págs. 61-69
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
El 9 d�octubre de 1238 Jaume I conquista la ciutat de València i els territoris del seu domini esdevenen en regne, amb una estructura jurídico-política que s�extén de la ciutat a la resta de pobles del País Valencià actual.
La reconquesta cristiana en terres valencianes fou un procés pacífic, mitjançant pactes amb la població autòctona, i els centres de població musulmana no van patir conseqüències destructives, simplement es van dedicar a rebre influències i noves formes jeràrquiques que els venien importades des de fora. El caràcter rural dels pobles i viles de l�època va delimitar, des dels inicis com a poble, la xarxa d�edificacions creades per a l�expansió d�aquesta religió.
La cultura aportada demandava nous edificis per consolidar-se i els primers temples cristians necessitaren un espai per desenvolupar la seua litúrgia. Aquesta novella concepció de l�art serà coneguda com �arquitec- tura de conquesta�, i es donarà en terres valencianes des de principis fins a les postreries del segle XIII. Els edificis més singulars foren les esglésies i les ermites, amb un origen comú que cal buscar en el darrer romànic de Lleida. A aqueix darrer romànic cal afegir-li les primeres manifestacions de l�art gòtic que es donaren per arreu d�Europa, la qual cosa ens duu davant un art de transició, amb trets romànics tardans i del naixent art gòtic. L�orde monàstica imperant en aquest moment, provinent de Císter, imposà els cànons per seguir en aquesta arquitectura protogòtica, per això el sostre de les edificacions sol ser de fusta i el trobem dividit sempre en dos parts d�arcs apuntats al llarg de tota la nau, arcs de diafragma , que naixen des de terra o d�un menut bloc de pedra. A les comarques de Castelló trobem la major mostra d�arquitectura de reconquesta del País Valencià, sobretot a comarques com el Maestrat i els Ports ( Saranyana, Salvassòria ), on trobem xicotetes esglésies i ermites de manera abundant, així com ponts, castells, masos etc., a l�igual que a zones de l�Alcalatén i de la Plana ( la Sang a Onda ). La mà d�obra existent, inexperta amb les noves tècniques, va imposar, des d�un principi, models arquitectònics senzills i repetitius, amb materials funcionals i fàcils d�aconseguir.
