Distribució i identificació de zones òptimes per a la Ganga Pterocles alchata a Catalunya durant el període reproductor

• Autores: Juan Bécares, Magda Pla, Lluís Brotons Alabau, Gerard Bota
• Localización: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology, ISSN 1697-4697, Nº. 26, 2010, págs. 9-21
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Distribution and identification of the best areas for Pin-tailed Sandgrouse Pterocles alchata during the breeding season in Catalonia
  • Distribución e identifi cación de zonas óptimas para la Ganga Pterocles alchata en Cataluña durante el período reproductor
• Enlaces
  • Texto completo  1    2 (pdf) 
• Resumen
  • español

    A partir de censos estandarizados y no estandarizados, se obtuvieron una serie de evidencias de reproducción de la Ganga Ibérica en Cataluña que han permitido elaborar un atlas de distribución a una resolución de 1x1 km. Además, a partir de las observaciones estandarizadas y de diversas variables ambientales y poblacionales, se han podido desarrollar modelos de adecuación del hábitat en una resolución de 20 m mediante el software MAXENT. En total se han obtenido cuarenta y tres cuadrículas con alguna evidencia de reproducción, de las cuales treinta y siete se encuentran en el principal núcleo reproductor de la especie en Cataluña (Secà de Alfés-Castelldans). Aquí se encuentran las doce cuadrículas con evidencias de reproducción segura identificadas, las cuales presentan una clara continuidad espacial. Los modelos J. Bécares et al. 20 Revista Catalana d’Ornitologia 26 (2010) de adecuación del hábitat muestran un gran solapamiento con las cuadrículas con mayor concentración de evidencias de cría y muestran como la especie utiliza de forma exclusiva mosaicos extensivos de secano, básicamente planícies, con bajo índice de verdor (NDVI ) y con temperaturas medias y máximas más altas que las dominantes en el resto de la zona. El contagio espacial entre los datos de presencia aparece como una variable muy importante. El área ocupada actualmente por la Ganga Ibérica coincide en gran medida con la disponibilidad de hábitat potencial que han mostrado los modelos teniendo en cuenta el contagio espacial como variable. Estas consideraciones sugieren que las medidas de gestión deberían concentrarse de manera efectiva en las zonas ocupadas en la actualidad. Cabe destacar que la sensibilidad observada en las variables relacionadas con el estado y estructura de la vegetación y su preferencia por zonas con valores bajos de NDVI indica que las medidas de gestión tales como la creación y mantenimiento de barbechos y eriales deberían llevarse a cabo para incrementar la calidad del microhábitat disponible para la especie.

  • català

    A partir de censos estandarditzats i no estandarditzats, es van obtenir una sèrie d’evidències de reproducció que han permès elaborar un atles de distribució de l’espècie a Catalunya a una resolució de 1x1 km. A més, a partir de les observacions estandarditzades i de diverses variables ambientals i poblacionals, s’han pogut desenvolupar models d’adequació de l’hàbitat a una resolució de 20 m mitjançant el software MAXENT. En total s’han obtingut quaranta-tres quadrats amb alguna evidència de reproducció, dels quals trenta-set es troben en el principal nucli reproductor de l’espècie a Catalunya (Secà d’Alfés-Castelldans).

    Aquí es troben els dotze quadrats amb evidències de reproducció segura identificades, les quals mostren una marcada continuïtat espacial. Els models d’adequació de l’hàbitat mostren un gran solapament amb els quadrats amb major concentració d’evidències de cria i mostren com l’espècie utilitza de manera exclusiva mosaics extensius de secà, bàsicament zones planes, amb baix índex de verdor (NDVI), i amb temperatures mitjanes i màximes més altes que les dominants en la resta de la zona. El contagi espacial entre les dades de presència apareix com una variable molt important. L’àrea ocupada actualment per la Ganga coincideix en gran mesura amb la disponibilitat d’hàbitat potencial que han mostrat els models, tenint en compte el contagi espacial com a variable. Aquestes consideracions suggereixen que les mesures de gestió haurien de concentrar-se de manera efectiva a les zones ocupades en l’actualitat. Cal destacar que la sensibilitat observada a les variables relacionades amb l’estat i estructura de la vegetació i la seva preferència per zones amb valors baixos de NDVI indiquen que les mesures de gestió tals com la creació i manteniment de guarets i erms s’haurien de portar a terme per incrementar la qualitat del microhàbitat disponible per a l’espècie.

  • English

    Using standardized and non-standardized surveys, we obtained evidence of reproduction that allowed us to produce a distribution map of the Pin-tailed Sandgrouse at 1x1 km resolution for Catalonia. The standardized observations, environmental variables and population data from the species in question were then used to develop models of habitat suitability at 20 m-resolution with the software MAXENT. Forty-three squares had some evidence of breeding, of which 37 are located within the principal breeding nucleus of the species in Catalonia (Alfés-Castelldans).

    Twelve squares located in a clear spatial continuity showed definite evidence of breeding. The models of habitat suitability show that the species only uses flat, extensive cereal farmland with a low greenery index (NDVI), and with above-average mean and maximum temperatures.

    The spatial contagion within the presence data appears as a very important variable. The best sector identified by the model also holds the highest concentration of evidence of breeding.

    The area occupied at present by the Pin-tailed Sandgrouse coincides to a great extent with the availability of its potential habitat, as revealed by the models. This suggests that management should focus on the best quality zones that are currently occupied. The sensibility to variables related with the condition and structure of the vegetation and this sandgrouse’s preference for zones with low NDVI values indicate that management (for example, the creation and maintenance of fallow and uncultivated land) should be carried out to increase the quality of the available microhabitat for this species.