The role of landscape patterns and land-use history in the composition of bird assemblages in Mediterranean and boreal forest ecosystems

• Autores: Lluís Brotons Alabau, Pasi Reunanen
• Localización: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology, ISSN 1697-4697, Nº. 21, 2005, págs. 47-57
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • El papel de los cambios del paisaje y de los usos del suelo sobre las comunidades de aves en los ecosistemas forestales mediterráneos y boreales
  • El paper dels canvis paisatgístics i dels usos del sòl sobre les comunitats d’ocells en els ecosistemes forestals mediterranis i boreals
• Enlaces
  • Texto completo  1    2 (pdf) 
• Resumen
  • español

    En la ecología del paisaje a menudo se debaten dos cuestiones relevantes: en primer lugar, cómo la estructura del paisaje afecta a los procesos ecológicos, y, en segundo lugar, cómo los cambios en la estructura del paisaje afectan a estos mismos procesos ecológicos a lo largo del tiempo. La intención de este trabajo es describir y discutir el papel de las fases naturales e históricas en los biomas forestales boreales y editerráneos.

    Potencialmente, las dos áreas están principalmente cubiertas por bosques, pero sus características ecológicas y su trayectoria histórica varían de forma remarcable. Utilizando las aves como ejemplo, se discute cómo la pérdida de hábitat y la fragmentación pueden conducir a resultados claramente diferentes en hábitats parentemente similares, pero situados en diferentes regiones biogeográficas. Se destaca el papel de cuatro características paisajísticas: 1) los patrones paisajísticos naturales; 2) el régimen de perturbaciones naturales; 3) el régimen de perturbaciones causadas por el hombre; y 4) la historia de los impactos humanos y su intensidad como un factor clave que afecta a la estructura del paisaje y su desarrollo en el tiempo. Se comparan estas características entre los dos ecosistemas forestales con el objetivo de constatar las limitaciones históricas y actuales sobre la avifauna forestal. Las diferencias significativas de la respuesta de las especies actuales hacia los cambios paisajísticos, como la fragmentación forestal, parecen tener un origen histórico y condicionan las poblaciones de las especies actuales. Ante esta situación, se recomienda la necesidad de estudiar los efectos paisajísticos a escala regional y se sugiere que hay que tener muy en cuenta tanto las características naturales como históricas que han modulado los ecosistemas hasta su situación actual. Esta aproximación ha de permitir a los gestores que tengan un mejor conocimiento de los efectos regionales de los cambios del paisaje sobre la comunidad de especies del futuro. La ecología del paisaje debería tener una relevancia cada vez mayor de cara a comprender la respuesta de les especies a la estructura espacial del hábitat a escala paisajística.

  • català

    En l’ecologia del paisatge sovint es debaten dues qüestions rellevants: en primer lloc, com l’estructura del paisatge afecta els processos ecològics, i, en segon lloc, com els canvis en l’estructura del paisatge afecten aquests mateixos processos ecològics al llarg del temps. La intenció d’aquest treball és descriure i discutir el paper de les fases naturals i històriques en els biomes forestals boreals i mediterranis.Potencialment, ambdues àrees estan principalment cobertes per boscos, però les seves característiques ecològiques i la seva trajectòria històrica varien de forma remarcable. Utilitzant els ocells com a exemple, es discuteix com la pèrdua d’hàbitat i la fragmentació poden conduir a resultats clarament diferents en hàbitats aparentment similars, però situats en diferents regions biogeogràfiques. Es destaquen el paper de quatre característiques paisatgístiques: 1) els patrons paisatgístics naturals; 2) el règim de pertorbació natural; 3) el règim de pertorbacions causades per l’home; i 4) la història dels impactes humans i la seva intensitat com a factors clau que afecten l’estructura del paisatge i el seu desenvolupament en el temps. Es comparen aquestes característiques entre els dos ecosistemes forestals de cara a constatar les limitacions històriques i actuals sobre l’avifauna forestal. Les diferències significatives de la resposta de les espècies actuals cap als canvis paisatgístics, com ara la fragmentació forestal, semblen tenir un origen històric i condicionen les poblacions d’espècies actuals. Davant d’aquest fet, es recomana la necessitat d’estudiar els efectes paisatgístics a escala regional i se suggereix que cal tenir molt en compte tant les característiques naturals com històriques que han modulat els ecosistemes fins a la seva situació present. Aquesta aproximació ha de permetre als gestors tenir un millor coneixement dels efectes regionals dels canvis del paisatge sobre la comunitat d’espècies del futur. L’ecologia del paisatge hauria de tenir una rellevància cada cop més gran de cara a comprendre la resposta de les espècies a l’estructura espacial de l’hàbitat a escala paisatgística.

  • English

    Two questions are often stressed in landscape ecology: first, how landscape structure influences ecological processes; and, second, how changes in landscape structure affect such ecological processes through time. Here, our aim is to describe and discuss the role of natural and historical landscape patterns in boreal and Mediterranean forest biomes. Potentially, both areas are covered by forest to a large extent, but their ecological characteristics and past history differ remarkably. By using birds as example taxa, we discuss how habitat loss and fragmentation may have clearly different outcomes in seemingly similar habitats but in different geographical regions. We stress the role of four landscape characteristics as key factors affecting landscape structure and its development in time: 1) natural landscape pattern; 2) natural disturbance regime; 3) human-related disturbance regime; and 4) the history of human impact and its intensity. We compare these characteristics between the two forest ecosystems in order to investigate historical and current constraints on forest avifauna. Significant differences in current species responses to landscape patterns, such as forest fragmentation, seem to originate from past history and impacts on current species-pools. We emphasize the need to study landscape effects within a regional framework and suggest that both the natural and historical characteristics that have modified the ecosystem to its present state should be examined carefully. This approach will allow landscape planners better to estimate the regional effects of landscape changes on species-pools in the future. Landscape ecology should increasingly focus on such interactions if we aim at fully understanding how species respond to the spatial structure of habitats on a landscape scale.