Resumen de The Catalan Breeding Bird Atlas (CBBA): methodological aspects and ecological implications

Lluís Brotons Alabau, Sergi Herrando Vila, Joan Estrada, Vittorio Pedrocchi, Jean Louis Martin

• español

  El primer atlas de las aves reproductoras de Cataluña, publicado a principios de los años ochenta del siglo pasado, cubrió en una cuadrícula UTM de 10x10 km un área de 32.000 km2 situada en el nordeste de España, constituyendo una experiencia pionera en relación a la cartografía de aves en la cuenca Mediterránea. Ahora presentamos las novedades y los principales resultados del nuevo atlas de aves reproductoras de Cataluña, llevado a cabo 20 años después, en el período 1999-2002. Este nuevo atlas incorporó una serie de innovaciones metodológicas entre las que hay que resaltar los censos de tiempo controlado en una muestra de cuadrículas UTM 1x1 km dentro de cada una de las cuadrículas UTM 10x10 km. Estos censos a pequeña escala (alrededor de 3.200) permitieron un muestreo uniforme de alrededor del 10% del área de estudio, posibilitando así la producción de mapas de distribución de especies a escala local (a 500x500 m de resolución). Estos mapas fueron generados a través de regresiones logísticas en el marco de los modelos de nicho ecológico. En nuestro caso estos modelos incluyeron información de 45 variables ambientales que van desde los usos del suelo y el relieve a la influencia humana y el clima; por otro lado se incorporó información sobre la estructura espacial de los datos para incorporar el efecto de la autocorrelación espacial.

  Actualmente, este atlas está entre los mejores trabajos de mapeo cuantitativo de las distribuciones de aves en Europa. Asimismo, se utilizaron los datos de los censos en cuadrículas UTM 1x1 km para producir curvas de acumulación de especies en el tiempo y estimar así el número de especies que se pueden encontrar en cada cuadrícula UTM 10x10 km por unidad de tiempo. La aplicación de estos modelos para el primer y el nuevo atlas permitió una estimación de los cambios en la distribución de aves teniendo en cuenta las diferencias en esfuerzo de muestreo (tiempo empleado en el censo de una determinada cuadrícula) entre los dos períodos. En general, el nuevo atlas proporciona una de las mejores imágenes de los cambios a gran escala ocurridos en la avifauna del sur de Europa durante los últimos 20 años. Los resultados obtenidos apoyan firmemente la hipótesis de que en este período ha habido cambios de distribución muy destacados, a menudo asociados a modificaciones en los usos del suelo.

• català

  El primer atles dels ocells nidificants de Catalunya, publicat a principis dels vuitanta del segle passat, va cobrir en una quadrícula UTM de 10x10 km una àrea de 32.000 km2 situada al nordest d’Espanya, constituint una experiència pionera en relació a lacartografia d’ocells en la conca Mediterrània. Ara es presenten les novetats i els principals resultats del nou atles dels ocells nidificants de Catalunya, portat a terme 20 anys després, en el període 1999-2002. Aquest nou atles va incorporar una sèrie d’innovacions metodològiques entre les quals cal ressaltar els censos de temps controlat en una mostra de quadrats UTM 1x1 km dintre de cadascun dels quadrats UTM 10x10 km. Aquests censos a petita escala (al voltant de 3.200) van permetre un mostreig uniforme del voltant del 10% de l’àrea d’estudi, i van possibilitar així la producció de mapes de distribució d’espècies a escala local (a 500x500 m de resolució). Aquests mapes van ser generats a través de regressions logístiques en el marc dels models de nínxol ecològic. En el nostre cas aquests models van incloure informació de 45 variables ambientals que van des dels usos del sòl i el relleu a la influència humana i el clima; d’altra banda es va incorporar informació sobre l’estructura espacial de les dades per tal d’incorporar l’efecte de l’autocorrelació espacial. Actualment, aquest atles està entre els millors treballs de mapatge quantitatiu de les distribucions d’ocells a Europa. D’altra banda, es van utilitzar les dades dels censos en quadrats UTM 1x1 km per a produir corbes d’acumulació d’espècies en el temps i estimar així el nombre d’espècies que es poden trobar en cada quadrat UTM 10x10 km per unitat de temps.

  L’aplicació d’aquests models per al primer i el nou atles va permetre una estimació dels canvis en la distribució dels ocells tenint en compte les diferències en l’esforç de mostreig (temps emprat en el cens d’un determinat quadrat) entre els dos períodes. En general, el nou atles proporciona una de les millors imatges dels canvis a gran escala ocorreguts en l’avifauna del sud d’Europa durant els últims 20 anys. Els resultats obtinguts donen suport fermament a la hipòtesi que en aquest període hi ha hagut canvis de distribució molt destacats, sovint associats a modificacions en els usos del sòl.

• English

  The first Catalan Breeding Bird Atlas (CBBA) published in the early eighties, covered, with a 10x10 km UTM grid, an area of 32, 000 km2 in north-east Spain and stands as a pioneer landmark in bird mapping in the Mediterranean region. Here, we present the context, novelties and main results of the new CBBA conducted 20 years later, between 1999 and 2002. This new atlas has included a series of methodological innovations amongst which we should emphasize the establishment of small scale timed censuses on a sample of 1x1 km UTM squares within each of the original squares of the 10x10 km UTM grid. These smallscale censuses (about 3, 200) allowed a consistent sampling of the territory by covering uniformly about 10% of the total study area, and make possible the production of species distribution maps at local scales (e. G. 500 m resolution). These maps were generated using spatial logistic regressions in the framework of niche based modelling approaches. Such models included information from 45 environmental variables ranging from land use and relief to direct human influence and climate, as well as information on the spatial structure of the data collected for each sampled species data to account for spatial autocorrelation. Currently, the CBBA stands amongst the best current quantitative mapping of bird distribution in Europe. We also used data from the 1x1 km UTM squares to develop species-time curves and model the number of species found in each 10x10 km squares per unit of time. The application of these models to the first and the new CBBAs allowed an accurate estimation of changes in bird distribution between the two atlases by taking into account local differences in sampling effort (e. G. Time spent on a given square) between the two periods. Overall, the new CBBA provides one of the best large-scale pictures of the changes that occurred during the last 20 years in southern Europe. The results obtained strongly support the hypothesis that strong changes in bird community patterns have occurred in large areas of the country, often associated with changes in land use patterns.