Resumen de The Breeding Bird Survey for mapping Britain's birds: A preliminary assessment of performance at two spatial scales

Stuart E. Newson, David G. Noble

• español

  Los avances en la aplicación de la geoestadística en los últimos años han mejorado la precisión en la predicción de la probabilidad de aparición o abundancia relativa a lugares no muestreados y, por tanto, han permitido el desarrollo del potencial necesario para la producción de mapas fiables en toda el área de interés. En este trabajo evaluamos, a dos escalas espaciales, el uso de la geoestadística para la producción de mapas de abundancia relativa estadísticamente válidos a partir de los datos del seguimiento anual de aves reproductoras del Reino Unido, el Breeding Bird Survey (BBS). Si bien actualmente se están estudiando enfoques que optimicen la precisión de esta metodología, es importante explorar hasta que punto el BBS, con alrededor de 2.000 cuadrículas 1x1 km anualmente muestreadas (<1% del Reino Unido), es adecuado para la producción de mapas. Para ello, comparamos la abundancia relativa de 96 especies interpolada a partir de los datos BBS del 2003 con los datos independientes recogidos para estas especies a través del estudio intensivo llevado a cabo en el último atlas de aves reproductoras, en el período 1988-1991. Las comparaciones se realizaron a dos escalas espaciales: a una regional compuesta por 125 regiones y a una local que comprendió unos 2.882 cuadrados de 10x10 km. Aunque las medidas de abundancia del Atlas y del BBS no son las mismas y hay más de diez años de diferencia entre los dos períodos de estudio y varias especies han tenido incrementos o disminuciones poblacionales y contracciones o expansiones en la distribución, es alentador ver que no se encontraron diferencias significativas a escala regional entre las medidas de abundancia en 84 de las 96 especies analizadas (88%). A una escala local, no hubo diferencias significativas entre las medidas de abundancia en 17 de las 96 especies (18%). Las diferencias entre las medidas de abundancia interpoladas a partir del BBS y las del Atlas a ambas escalas espaciales pueden ser explicadas en parte por los cambios reales en la abundancia entre ambos períodos de estudio aunque, como cabría esperar, el BBS proporciona mayor fiabilidad en los mapas de especies bien distribuidas, como muestra la fuerte y positiva asociación entre el grado de similitud entre ambos mapas y el número de zonas con presencia de la especie en el BBS. Sin embargo, todavía tenemos que examinar la medida en que el hábitat y otras variables paisajísticas pueden mejorar nuestras predicciones para las especies con distribuciones fragmentadas.

• English

  Advances in the application of geostatistics in recent years have improved the precision of predicting occurrence or relative abundance at non-surveyed sites and so allow the potential for producing reliable maps over the entire area of interest. We evaluate the use of geostatistics for producing statistically valid maps of relative abundance at two spatial scales from annual bird monitoring data collected by the UK Breeding Bird Survey (BBS). Whilst development of an approach that optimizes the precision of this methodology is being explored currently, it is important to explore the extent to which the BBS, with about 2, 000 1-km squares surveyed annually (<1 % of the UK), is adequate for producing useful maps. To this end, we compare relative abundance, interpolated from 2003 BBS data for 96 species, with independent data collected for these species through intensive survey effort during the last breeding Atlas of 1988-91. Comparisons are made at two spatial scales: at a regional scale with 125 regions and at a local scale comprising some 2, 882 10-km squares. Whilst the BBS and Atlas measures of abundance are not the same, and there are over ten years between the collection these data, during which time several species have undergone large population declines or increases and contractions or expansions in range, it was encouraging to find that there was no significant difference at a regional scale between measures of abundance for 84 of the 96 species (88%). At a local scale, there was no significant difference between measures of abundance for 17 of the 96 species (18%). Differences between the interpolated BBS and Atlas measures of abundance at both spatial scales can be explained in part by real changes in abundance between years although, as one would expect, the BBS provides greatest map reliability for the most widespread species as shown by a strong positive relationship between map similarity and number of occupied BBS squares. However, we have yet to examine the extent to which habitat and other landscape variables may improve our predictions for species with patchy distributions.

• català

  Els avanços en l’aplicació de la geoestadística en els darrers anys han millorat la precisió en la predicció de la probabilitat d’aparició o abundància relativa a llocs no mostrejats i, per tant, han permès el desenvolupament del potencial necessari per a la producció de mapes fiables en tota l’àrea d’interès. En aquest treball s’avalua, a dues escales espacials, l’ús de la geoestadística per a la producció de mapes d’abundància relativa estadísticament vàlids a partir de les dades del seguiment anual d’ocells nidificants del Regne Unit, el Breeding Bird Survey (BBS). Si bé actualment s’estan estudiant enfocaments que optimitzin la precisió d’aquesta metodologia, és important explorar fins a quin punt el BBS, amb al voltant de 2.000 quadrats 1x1 km anualment mostrejats (<1% del Regne Unit), és adequat per a la producció de mapes. Per aquest motiu es va comparar l’abundància relativa de 96 espècies interpolada a partir de les dades BBS del 2003 amb les dades independents recollides per a aquestes espècies a través de l’estudi intensiu portat a terme en l’últim atles d’ocells nidificants, en el període 1988-1991. Les comparacions es van realitzar a dues escales espacials: a una regional composada per 125 regions i a una local que va comprendre uns 2.882 quadrats de 10x10 km. Encara que les mesures d’abundància de l’Atles i del BBS no són les mateixes i hi ha més de deu anys de diferència entre els dos períodes d’estudi i diverses espècies han tingut increments o disminucions poblacionals i contraccions o expansions en la distribució, és encoratjador veure que no es van trobar diferències significatives a escala regional entre les mesures d’abundància en 84 de les 96 espècies analitzades (88%). A una escala local, no hi va haver diferències significatives entre les mesures d’abundància en 17 de les 96 espècies (18%). Les diferències entre les mesures d’abundància interpolades a partir del BBS i les de l’Atles a ambdues escales espacials poden ser explicades en part pels canvis reals en l’abundància entre ambdós períodes d’estudi encara que, com cabria esperar, el BBS proporciona major fiabilitat en els mapes d’espècies ben distribuïdes, com mostra la forta i positiva associació entre el grau de similitud entre ambdós mapes i el nombre de zones amb presència de l’espècie en el BBS. No obstant això, encara s’ha d’examinar el paper que l’hàbitat i altres variables paisatgístiques poden tenir per millorar les nostres prediccions en el cas d’espècies amb distribucions fragmentades.