Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de The second Latvian Breeding Bird Atlas 2000-2004: preliminary results

Viesturs Kerus, Edmunds Racinskis

  • español

    Los datos correspondientes al segundo atlas de aves reproductoras de Letonia se recogieron durante los años 2000-2004. El objetivo de este proyecto era actualizar los mapas de distribución para todas las especies reproductoras de Letonia y, siempre que fuera posible, detectar cambios a partir del primer Atlas de Aves reproductoras (1980-1984). A diferencia de la cuadrícula UTM usada en el primer atlas (10x10 km2), las unidades de muestreo para el presente estudio fueron 5x5 km2 en el sistema de coordenadas LKS-92 (rectangular). En total hubo 2.785 unidades, el 14,3% (398) de ellas incompletas debido a la superposición con el país fronterizo. Al igual que en el Atlas Europeo de Aves Reproductoras EBCC, se usaron 16 códigos en tres categorías de probabilidad de cría (posible, probable y segura) para registrar la presencia de las especies en cada cuadrícula. Se registraron observaciones de aves no reproductoras sólo en casos excepcionales. No se realizaron estudios sistemáticos para obtener datos sobre la abundancia. Los resultados que se presentan aquí son preliminares. Hasta la fecha (septiembre de 2004) han sido cubiertas, al menos parcialmente, 2.672 cuadrículas (95,9%). Se consideró que el nivel de cobertura era satisfactorio cuando se podía contabilizar un mínimo de 50 especies reproductoras por cuadrícula. En total, hubo 1.394 (50,1%) cuadrículas donde se registraron 219 especies de aves reproductoras, 194 especies con cría confirmada, 13 especies con cría probable y 12 especies con cría posible. En comparación con el primer atlas de aves nidificantes, hay un aumento neto de 11 especies. Las más recientes son los nuevos reproductores como el Fumarel Cariblanco Chlidonias hybridus, el Abejaruco Merops apiaster y el Papamoscas Collarino Ficedula albicollis. La comparación de ambos atlas revela algunos cambios claros en la distribución en los últimos 20 años de algunas especies, aunque este resultado está limitado por diferencias en el tamaño de las cuadrículas. Se registró un dramático descenso de la Carraca Europea Coracias garrulus; ahora sólo se encuentra en unos pocos lugares dispersos. Por el contrario, el Pico Mediano Dendrocopos medius se ha extendido hacia el norte a través de la mayor parte del país. El Cisne Cantor Cygnus cygnus, la Lavandera Cetrina Motacilla citreola y el Colirrojo Tizón Phoenuicurus ochruros también muestran una amplia expansión.

  • català

    Les dades corresponents al segon atles d’ocells nidificants de Letònia es van recollir durant els anys 2000-2004. L’objectiu d’aquest projecte era actualitzar els mapes de distribució per a totes les espècies nidificants de Letònia i, sempre que fos possible, detectar canvis a partir del primer Atles d’Ocells Nidificants (1980-1984). A diferència del quadrat UTM emprat al primer atles (10x10 km2), les unitats de mostreig d’aquest estudi van ser 5x5 km2 en el sistema de coordenades LKS-92 (rectangular). En total hi va haver 2.785 unitats, el 14,3% (398) d’aquestes incompletes a causa de la superposició amb el país fronterer. Igual que a l’Atles Europeu d’Ocells Nidificants EBCC, es van usar 16 codis en tres categories de probabilitat de cria (possible, probable i segur) per registrar la presència de les espècies en cada quadrat. Es van registrar observacions d’ocells no nidificants només en casos excepcionals. No es van realitzar estudis sistemàtics per obtenir dades sobre l’abundància. Els resultats que es presenten aquí són preliminars. Fins a la data (setembre de 2004) han estat cobertes, almenys parcialment, 2.672 quadrícules (95,9%). Es va considerar que el nivell de cobertura era satisfactori quan es podia comptabilitzar un mínim de 50 espècies reproductores per quadrícula. En total, hi va haver 1.394 (50,1%) quadrats on es van registrar 219 espècies d’ocells nidificants, 194 espècies amb cria confirmada, 13 espècies amb cria probable i 12 espècies amb cria possible. En comparació amb el primer atles d’ocells nidificants, hi ha un augment net d’11 espècies. Les més recents són els nous reproductors, el Fumarell carablanc Chlidonias hybridus, l’Abellerol Merops apiaster i el Papamosques de Collar Ficedula albicollis. Encara que limitada per diferències en el reticle de quadrats, la comparació d’ambdós atles revela alguns canvis evidents en la distribució d’algunes espècies en els últims 20 anys. Es va registrar un dramàtic descens del Gaig Blau Coracias garrulus; ara només es troba en uns pocs llocs dispersos. Per contra, el Picot Garser Mitjà Dendrocopos medius s’ha estès cap al nord a través de la major part del país. El Cigne Cantaire Cygnus cygnus, la Cuereta Citrina Motacilla citreola i la Cotxa Fumada Phoenicurus ochruros també mostren una àmplia expansió.

  • English

    Data for the second Latvian Breeding Bird Atlas were collected during years 2000-2004. The aim of this project was to update distribution maps for all Latvian breeding bird species and where possible detect changes since the first Breeding Bird Atlas (1980-1984). Unlike the 10x10 km UTM squares in the latter, grid units for the current study were 5x5 km squares in an LKS-92 (rectangular) coordinate system. In all there are 2785 squares, 14.3% (398) of them are incomplete because they overlap with the country border. As in the EBCC Atlas of European Breeding Birds, 16 codes in three categories of breeding probability (possible, probable and confirmed breeding) were used to record species' presence in each square. Observations of non-breeding birds were recorded only in exceptional cases. Systematic surveys to obtain data on abundance were not performed. Preliminary results are presented here. To this date (September 2004) 2672 squares (95.9%) have been at least partially covered. A minimum of 50 breeding species per square was arbitrarily considered a level of satisfactory coverage. In total, there were 1394 (50.1 %) such squares. 219 breeding bird species have been recorded so far, with breeding of 194 species confirmed, 13 species probable, and 12 species possible. In comparison with the first Breeding Bird Atlas, there is a net increase of 11 species. The most recent new breeders are Whiskered Tern Chlidonias hybridus, European Bee-eater Merops apiaster and Collared Flycatcher Ficedula albicollis. Although hindered by difference in grids, comparison of both atlases reveals some obvious distribution changes over the last 20 years. A dramatic decline is recorded for Roller Coracias garrulus, now only found in a few scattered places. On the contrary, Middle Spotted Woodpecker Dendrocopos medius has spread northwards across most of the country. Whooper Swan Cygnus cygnus, Citrine Wagtail Motacilla citreola and Black Redstart Phoenicurus ochruros also show range expansion.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus