Distribució, ecologia i conservació de Iolana iolas (Ochsenheimer, 1816) a Catalunya (Lepidoptera, Lycaenidae)

• Autores: Roger Vila, Santi Viader
• Localización: Butlletí. Societat Catalana de Lepidopterologia, ISSN 1132-7669, Nº. 99, 2008, págs. 97-114
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Distribution, ecology and conservation of Iolana iolas (Ochsenheimer, 1816) in Catalonia (Lepidoptera: Lycaenidae)
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen
  • English

    Iolana iolas is a Mediterranean and sub-Mediterranean butterfly that is closely tied to its larval foodplant, bushes of the genus Colutea. Its caterpillars are exclusively carpophagous, penetrating the Colutea pods immediately after birth, where they feed on the plant’s seeds. Both the plant and the butterfly require open sunny habitats, for example road margins, and open forests at altitudes between 100 and 800 m a.s.l., although specimens have been found up to 1,300 m a.s.l. In Catalonia the adults fly from April to June, with a peak in the second half of May. The majority of the known Catalan populations are found in the mountains of the Serralada Prelitoral, above all in its central section, although a few populations exist in the pre-Pyrenees and Pyrenees. The buttterfly has never been recorded from Andorra or the Balearic Islands. It is probably extinct in the comarca of Barcelonès, where a good number of populations were known in the past. The species has been found in 24 10×10 UTM squares, although in only 18 have there been records since 1975. Almost all the populations known from Catalonia fly in extremely low densities and depend on a very small number of hostplants. Thus, we consider that this is a vulnerable species in Catalonia and suggest a number of ways in which it could be protected. Given the controversy regarding the species’ taxonomy, myrmecophily, length of diapause and voltinism, we review the biological data and the taxonomic hypotheses found in the literature.

  • català

    Iolana iolas és una espècie característica de la regió Mediterrània i sub-Mediterrània molt especialitzada en el consum en estat larvari d'arbustos del gènere Colutea. Les erugues són exclusivament carpòfages i, només néixer, penetren dins les beines de Colutea, on consumeixen les llavors en creixement. Tant la planta com la papallona requereixen hàbitats oberts i soleis, especialment marges i boscos poc densos entre 100 m i 800 m d?altitud, tot i que poden trobar-se fins els 1.300 m. A Catalunya els adults volen d'abril a juny, amb un màxim centrat a la segona meitat de maig. La majoria de poblacions catalanes conegudes es concentra a la Serralada Prelitoral, sobretot en la seva part central, però també n'existeixen en el Pre-Pirineu i Pirineu. No ha estat mai citada d'Andorra ni de les Illes Balears. Es troba probablement extingida al Barcelonès, on es coneixien un nombre important de poblacions en el passat. Es té constància de la presència confirmada d'aquesta espècie en 24 quadrats UTM 10x10, però, d'aquests, només 18 quadrats inclouen citacions posteriors a 1975. Gairebé totes les poblacions conegudes a Catalunya tenen unes densitats baixíssimes i depenen d'un nombre molt reduït de plantes hoste. Considerem, per tant, que aquesta és una espècie vulnerable a Catalunya i proposem mesures de cara a la seva conservació. Per tractar-se d'una espècie sobre la que existeix disparitat d'opinions referents a la seva taxonomia, mirmecofília, durada de la diapausa i voltinisme, es realitza un recull de les dades biològiques i de les hipòtesis taxonòmiques que existeixen a la literatura recent.