Biologia i cicle biològic de Phyllonorycter corylifoliella (Hübner, 1796) (Lepidoptera, Gracillariidae) en els conreus de pomera de Lleida, II: Bionomia i potencial de dispersió

• Autores: Elisenda Olivella
• Localización: Butlletí. Societat Catalana de Lepidopterologia, ISSN 1132-7669, Nº. 100, 2009, págs. 67-82
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The biology and life cycle of Phyllonorycter corylifoliella (Hübner, 1796) (Lepidoptera: Gracillariidae) in apple orchards in Lleida, II: Bionomics and dispersion potentiality
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen
  • English

    Phyllonorycter corylifoliella (Hübner, 1796) is a common species in Lleida plain, whose larvae mine the upper surface of apple leaves during their development. In this paper, details of the bionomics of this species and its dispersion potentiality are given. Studies were carried out by rearing larvae under laboratory conditions and by collecting mined leaves in the field. Data were used to calculate the life duration of the imagines and to determine the duration of embryogenesis.

    The preferences of females for oviposition on the upper epidermis of leaves were evaluated. Results show that females laid eggs close to the main leaf veins and not on the parenchyma free space between them. This makes it easier for the larvae to fold the leaf to create a mine during its development. Results also show that the majority of chrysalises are located in the apical area of the mine probably due to negative geotaxis. In order to determine if larval development and enlargement of mines follow an exponential rate, the length of the larvae and the surface area of the mines are compared and results are evaluated. Although larvae of fifth instar presented the maximum sizes, there are minimal differences between the surface areas of the mines of the final three larval instars because tissue-feeding larvae (fourth and fifth instars) feed on the deep parenchyma layer without enlarging the mine surface area. As well, the strategy adopted by larvae to prevent an excess of insolation is evaluated in a mine on the upper surface of the leaf. It is shown that during the first (sap-feeding) instars larvae excavate an inner-mine that helps to prevent dehydration. Finally, the effect of intraspecific competition on dispersion ability is evaluated. The maximum number of mines on a leaf (only two) shows indirectly how important intraspecific competition may be.

  • català

    Phyllonorycter corylifoliella (Hübner, 1796) és una espècie comuna a la planta de Lleida, que forma mines a l' anvers de les fulles de pomera. En aquest article es proporcionen dades sobre la bionomia d' aquesta espècie i el seu potencial de dispersió. A partir de la cria de larves al laboratori i de la recollida periòdica de fulles minades, es calcula la durada de la vida dels adults emergits, i de l' embriogènesi i s' avaluen quines són les preferències de la femella a l' hora d' ovipositar sobre l' anvers de la fulla. Així es demostra que els ous són dipositats majoritàriament prop de la nervació més propera i a una distància del marge foliar, i això facilita a la larva la formació del plec on continuarà el seu desenvolupament dintre de la mina. També es determina que la majoria de crisàlides es situen a la zona apical de la mina potser degut a una geotàxia. Per tal de calcular si el creixement de la larva i d' eixamplament de la mina segueixen una corba exponencial, es comparen les longituds de les larves i la superfície de les mines entre elles i es valoren els resultats. La larva assoleix les dimensions màximes al cinquè estadi, però en anvi hi ha poca diferència entre les mitjanes de les superficies de les mines dels tres últms estadis, ja que la larva dels dos últims estadis (històfags) s' alimenta del parènquima en profunditat i no engrandeix notablement la mina. També savalua l' estratègia adoptada per la larva per evitar l' excessiva insolació (és una mina situada a l'anvers de la fulla). Es comprova que durant els primers estadis aquesta espècie excava una doble mina que li serveix de protecció extra contra la deshidratació. Finalment, es valora l' efecte de la competència intraspecífica en el poder de dispersió de l' espècie. El baix nombre de larves que poden acabar el seu desenvolupament en una fulla (dues) és una mesura indirecta d' aquesta.