Anàlisi crítica del llenguatge excloent usat en textos de l�administració pública de la Generalitat Valenciana

• Autores: Inmaculada Navarro Tomàs
• Localización: Discurso & Sociedad, ISSN-e 1887-4606, Vol. 6, Nº. 3, 2012, págs. 591-610
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    En aquest article tractem els usos del llenguatge excloent en textos de l¿administració pública i, concretament, en edictes de l¿Administració de Justícia de la Generalitat Valenciana. Pretenem evidenciar com el discurs institucional i de l¿administració pública usa sistemàticament un llenguatge que invisibilitza les dones amb l¿excusa del masculí genèric com a solució ideal. Aquest tipus de llenguatge esdevé un constructe social potent de gran influència en la ciutadania i amb una gran projecció social, i els usos lingüístics excloents que utilitza ajuden a perpetuar el masculí com a gènere del poder i a crear un imaginari col¿lectiu recreat sota la mirada masculina. Malgrat tot l¿acompanyament legislatiu que a hores d¿ara tenim tant a nivell estatal com autonòmic, de poc ens serveixen aquestes lleis d¿igualtat perquè no gaudeixen de l¿imprescindible suport acadèmic. Així doncs, la RAE (Real Acadèmia Espanyola) i l¿AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) mostren un posicionament clar a favor dels masculins genèrics més que de les fórmules i estructures inclusives del llenguatge. L¿anàlisi crítica del discurs és l¿instrument que usem per explicar com es porta a cap aquest procés de construcció de les identitats de gènere en el discurs i que en la majoria dels casos respon a qüestions més ideològiques que gramaticals. La trampa està en el fet de pensar que els usos d¿un llenguatge excloent responen a qüestions estrictament lingüístiques, tot oblidant-nos de les més importants en una societat: les raons ideològiques i les socials.

  • English

    In this article we show how the gender exclusive language used in official documents in the Valencian regional government, especially in the context of the Justice Department, discriminates against women by systematically making them invisible through the repeated use of the masculine generic form. This type of language creates a strong social construct which has a great influence on the general public in the sense that it helps to perpetuate the idea of the masculine form as the gender of power and control, an imagined collective dominated by the masculine view of the world. In spite of attempts at a national and regional level to legislate in favour of more gender inclusive language in Spain, reality shows that these laws do not have the academic and institutional support to be put into practice. The Royal Spanish Academy (RAE) and the Valencian Academy for Language (AVL) clearly position themselves in favour of the masculine generic form as opposed to the adoption of more gender inclusive structures. Critical discourse analysis is the methodology we use to explain how identities are constructed through the use of the masculine generic form in the institutional discourse in Valencia and how in the majority of cases this gender exclusive language responds to political rather than grammatical criteria. The paradox is, therefore, how we are led to believe that gender exclusive language depends entirely on linguistic questions while overlooking those elements which are of more fundamental importance in any society: the ideological and social issues involved.