La factibilidad de construir un espacio común de educación superior en América Latina, a través de un proceso como el de Bolonia o alguna de sus variantes, es un tema de debate en la región. A pesar de que se reconocen sus bondades en términos de modernización, innovación e internacionalización, sobresale la tesis de que en el caso de América Latina no es factible. Los argumentos en que se sustenta esta tesis son, por una parte, el riesgo de homogenizar los sistemas de educación superior en todas las regiones, lo que pondría en peligro la diversidad y la diferenciación regionales, y, por otra parte, las asimetrías de tipo intrarregional que existen entre los sistemas de la región, así como las de tipo interregional, que se refieren a la falta de un macroproyecto de integración económica, política y social, así como a las diferencias existentes entre las características de la educación superior de América Latina y de Europa. El artículo analiza la validez de estos argumentos y llega a la conclusión de que un proceso como el de Bolonia, lejos de llevar a la estandarización, ha propiciado la convergencia de los sistemas educativos dentro de un marco común de referencia, además de haber traído consigo la innovación y modernización de la educación terciaria europea gracias a un nuevo modelo educativo. Por ello, se resalta que las características del proceso europeo podrían nutrir el debate sobre las iniciativas de modernización requerida por el sector en la región, con el fin de superar las brechas y los retos señalados en diferentes informes internacionales.
La factibilitat de construir un espai comú d'ensenyament superior a l'Amèrica Llatina, mitjançant un procés com el de Bolonya o alguna de les seves variants, és un tema de debat a la regió. Malgrat que es reconeixen les parts bones pel que fa a modernització, innovació i internacionalització, sobresurt la tesi que en el cas de l'Amèrica Llatina no és factible. Els arguments en què se sustenta aquesta tesi són, d'una banda, el risc d'homogeneïtzar els sistemes d'ensenyament superior a totes les regions, la qual cosa posaria en perill la diversitat i la diferenciació regionals, i, d'altra banda, les asimetries de tipus intraregional que hi ha entre els sistemes de la regió, a més de les de tipus interregional, que es refereixen a la manca d'un macroprojecte d'integració econòmica, política i social, i les diferències que hi ha entre les característiques de l'ensenyament superior de l'Amèrica Llatina i d'Europa. Aquest article analitza la validesa d'aquests arguments i arriba a la conclusió que un procés com el de Bolonya, lluny de portar a l'estandardització, ha afavorit la convergència dels sistemes d'ensenyament en un marc comú de referència, a més d'haver comportat la innovació i modernització de l'ensenyament terciari europeu gràcies a un nou model educatiu. Per això es remarca que les característiques del procés europeu podrien nodrir el debat sobre les iniciatives de modernització demanada pel sector en aquesta regió, amb la finalitat de superar les divisòries i els reptes assenyalats en diferents informes internacionals.
The feasibility of establishing a common higher education area in Latin America, by means of a process similar to the Bologna Process or a variant thereof, is a subject of debate in the region. Despite widespread recognition of the benefits of the Bologna Process in terms of modernisation, innovation and internationalisation, the prevailing notion is that such a process would be unfeasible for Latin America. The arguments at the heart of that idea centre on the risk of homogenising all Latin America's higher education systems, which would endanger regional diversity and distinctiveness; on the intra-regional asymmetries among those systems; and on inter-regional asymmetries, specifically the lack of a macro-level project for economic, political and social integration in Latin America, and the differences between European and Latin American higher education. This article examines the validity of those arguments and concludes that, far from having standardised Europe's education systems, the Bologna Process has paved the way for their convergence within a common framework of reference and entailed innovation in and the modernisation of European higher education thanks to a new education model. Those aspects of the European process thus ought to be borne in mind in the current debate on how to reform Latin American higher education systems in order to bridge gaps and overcome the challenges identified in various international reports.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados