Resumen de Capitals, trajectòries i estratègies: la teoria general dels camps de P. Bourdieu
Ignasi Brunet Icart, Antoni Morell Blanch
El model de classes de P. Bourdieu articula la dimensió objectiva -l'estructura de classe- i la dimensió subjectiva -l'acció de classe-. Aquesta anàlisi de classe forma part d'un debat al voltant de la naturalesa de la realitat social, en el qual el punt més important és la connexió del camp de la producció i del camp de la reproducció de subjectes. Bourdieu, en enfasitzar la condició relacional de l'àmbit social, defineix l'acció social com a dependent de l'estructura relacional, en existir una connexió lògica necessària entre la localització dels agents en un conjunt de relacions socials i els seus interessos, objectius i estratègies d'acció. Per tant, per a aquest autor, hi ha una eficàcia estructuradora de l'acció dels agents socials per l'estructura de classe, i es constitueix, així, en una matriu d'acció, o millor dit, en una estructura probabilística de l'acció. És, doncs, fonamental, considerar el paper de l'acció en la construcció de les classes en si, ja que les classes teòriques, agrupacions fictícies que només existeixen sobre el paper, estan predisposades a convertir-se en classes en el sentit marxista del terme. I sols es passa de la classe sobre el paper a clase real a costa d'una labor política de movilització. Així, l'existència de classes, tant en la teoria com en la realitat, és una aposta de lluites en existir un espai social, un espai de diferències, en el qual les classes existeixen en estat virtual, no com quelcom donat, sinó com quelcom que es tracta de construir.
