Patrones de autofluorescencia de tumores intraoculares

• Autores: J. Català Mora, J. Maria Caminal Mitjana, J. Díaz Cascajosa, L. Arias Barquet, M. Rubio Caso, P. García Bru, E. Cobos, Joan Prat i Bartomeu, Jorge Arruga Ginebreda
• Localización: Annals d'oftalmologia: òrgan de les Societats d'Oftalmologia de Catalunya, Valencia i Balears, ISSN-e 1133-7737, Vol. 20, Nº. 4 (OCT-NOV), 2012
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Autofluorescence patterns of intraocular tumours
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    La autofluorescencia del fondo (FAF) es una técnica que aprovecha la capacidad retiniana de emitir fluorescencia al ser estimulada por una luz entre 450 y 500 nm. Nos permite valorar en vivo la distribución de lipofuscina (fluoróforo principal de la retina) que es un marcador de la salud metabólica y la funcionalidad del complejo fotorreceptores-epitelio pigmentario de la retina (EPR).

    De forma fisiológica se observa hipoautofluorescencia en la zona macular por el efecto barrera de los pigmentos maculares, seguida de una hiperautofluorescencia centrípeta hasta retina preecuatorial y finalmente hipoautofluorescencia progresiva hasta periferia.

    En cuanto a los diferentes signos fundoscópicos que se manifiestan con el estudio de autofluorescencia: las alteraciones hiperautofluorescentes son debidas a aumento del metabolismo del EPR y son sugestivas de actividad reciente mientras que las lesiones hipoautofluorescentes ya sea por hiperplasia o por atrofia del EPR se suelen asociar a ausencia de actividad y cronicidad. Vamos a describir las características de FAF de los tumores intraoculares más frecuentes y de otras patologías con las que a veces debemos hacer un diagnóstico diferencial.

  • català

    L’autofluorescència de fons (FAF) és una tècnica que aprofita la capacitat retiniana d’emetre fluorescència en ser estimulada per una llum entre 450 i 500 nm. Ens permet valorar en viu la distribució de lipofuscina (fluoròfor principal de la retina) que és un marcador de la salut metabòlica i la funcionalitat del complexe fotorreceptors-epiteli pigmentari de la retina (EPR).

    De forma fisiològica s’observa hipoautofluorescència a la zona macular per l’efecte barrera dels pigments maculars, seguida d’una hiperautofluorescència centrípeta fins retina preequatorial i, finalment, hipoautofluorescència progressiva fins a perifèria.

    Pel que fa als diferents signes fundoscòpics que es manifesten amb l’estudi d’autofluorescència: les alteracions hiperautofluorescents són degudes a augment del metabolisme de l’EPR i són suggestives d’activitat recent, d’altra banda les lesions hipoautofluorescents ja sigui per hiperplàsia o per atròfia de l’EPR es solen associar a absència d’activitat i cronicitat. Anem a descriure les característiques de FAF dels tumors intraoculars més freqüents i d’altres patologies amb les que de vegades hem de fer un diagnòstic diferencial.

  • English

    Fundus autofluorescence is a technique that takes advantage of the retinal capacity of fluorescent emission when stimulated by light ranging 450-500 nm. It allows us to evaluate in vivo the distribution of lipofucsin (main retinal fluorophore), which is a marker of metabolic health and functionality of the photoreceptor-retinal pigment epithelium (RPE) complex.

    Physiologically there is macular hypoautofluorescence due to the barrier effect of macular pigments, followed by a centripetal hyperautofluorescence until the pre-equatorial retina and finally a progressive hypoautofluorescence up to the periphery.

    Regarding the different fundus signs that manifest in the autofluorescence imaging: hyperautofluorescence is due to increased metabolism of RPE and is suggestive of recent activity while hypoautofluorescent lesions either hyperplasia or RPE atrophy are frequently related to lack of activity and chronicity. We will describe the FAF characteristics of intraocular tumours and other pathologies that sometimes require a differential diagnosis.