M. Triviño Rodriguez, Victoria Trenchs Sainz de la Maza, Ana Curcoy Barcenilla, Rosendo Ullot Font
Fonament.
Les fractures són habituals entre les lesions no intencionades de la infància, però es creu que són poc fre- qüents en lactants.
Objectiu.
Determinar la freqüència diagnòstica i les caracte- rístiques de les fractures produides en nens menors de 2 anys.
Mètode.
Estudi retrospectiu de les consultes d'infants menors de 2 anys diagnosticats de fractura d'os llarg a urgències.
Resultats.
S'inclouen 258 consultes (prevalença 0,2%), el 25,2% de les quals corresponen a infants de menys d'1 any. Es van diagnosticar 293 fractures (35 infants en pre- sentaven dues). L'os més fracturat va ser el radi (en menors d'1 any, el fèmur), i la fractura en rodet, el tipus més ha- bitual. En 196 consultes (76%) se n'especifica la causa, i les més freqüents són caigudes i traumatismes. El 15,1% dels pacients van necessitar ingressar.
Conclusions.
Les fractures d'os llarg, tot i que són poc fre- qüents en lactants, presenten una morbiditat elevada. És important fer una anamnesi exhaustiva per esclarir-ne la causa i poder aplicar mesures preventives
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados