Resumen de Onicomadesi secundària a infecció per enterovirus: a propòsit d'un cas
Introducció.
El creixement del teixit unguial es pot veure interromput per diferents causes; la majoria de casos es consideren idiopàtics, formes hereditàries i associats a ma- lalties sistèmiques. La situació més extrema és el despre- niment de l'ungla o onicomadesi. Una altra causa possible, descrita en diferents fonts des de l'any 2000, és la viral.
Cas clínic.
S'exposa el cas d'una nena de tres anys que con- sulta per aparició de vesícules a natges i febre alta. Al cap de 48 hores apareixen màcules tènues a mans i peus, ve- sícules periorificials a nas i boca i aftes a paladar tou. S'o- rienta el quadre com a malaltia boca-mà-peu, i el curs és benigne. Quatre setmanes després, però, consulta per apa- rició d'alteracions unguials indolores a les mans i, més tard, als peus. Presenta despreniment de l'ungla dels pri- mers i segons dits de les dues mans i línies de Beau a la resta de dits de mans i peus. L'evolució posterior és favo- rable, amb reaparició d'ungles d'aspecte normal.
Comentaris.
La malaltia boca-mà-peu és una de les síndro- mes exantemàtiques més distintives causades per entero- virus. La majoria de vegades és provocada per Coxsackie A16. La distribució típica de les lesions és a boca, mans, peus i natges. Aquesta infecció seguida d'onicomadesi com a complicació fou descrita por primer cop l'any 2000, i des de llavors se n'han descrit diversos brots i casos aï- llats a Europa i als Estats Units. Les alteracions unguials apareixen entre quatre i sis setmanes després de la malal- tia. L'evolució espontània és favorable
