Osteomielitis aguda en la infància

• Autores: Antonio Martínez Roig, Amelia Sánchez Buenavida, José María Maiques-Llácer, N. López Segura
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 73, Nº. 1, 2013, págs. 16-23
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Fonament.

    La poca qualitat de l'evidència en què es fona- menten les actuacions en l'osteomielitis aguda de l'infant.

    Objectiu.

    Repassar els aspectes principals de la malaltia, com ara l'epidemiologia, l'etiologia, la patogènia, la clínica i el diagnòstic, amb les dades que poden aportar el labo- ratori i la imatge, per finalitzar amb l'opció terapèutica empírica, abans de conèixer el possible agent etiològic, les recomanacions de la durada, la via d'utilització, els possi- bles controls abans de finalitzar l'antibioteràpia i les possi- bles complicacions evolutives.

    Conclusions.

    Actualment, en el nostre entorn, els micro- organismes causals entre els immunocompetents no han variat. La gammagrafia i la ressonància són les proves d'imatge idònies per establir el diagnòstic. El tractament antibiòtic es pot establir empíricament a la fase inicial, amb una planificació de forma seqüencial amb una fase inicial intravenosa de 5 a 7 dies, seguida de la fase oral, per completar entre 4 i 6 setmanes. Les evolucions anò- males amb tractaments teòricament ben orientats i dirigits han de fer pensar en la possibilitat d'agents etiològics in- habituals, quan no s'han aconseguit detectar, o en la presència de la toxina leucocidina Panton-Valentine