Disfunció de vàlvula de derivació de líquid cefaloraquidi: com es presenta en edat pediàtrica?
- Autores: Arantxa Aparicio-Coll, D. Muñoz Santanach, Victoria Trenchs Sainz de la Maza, Carles Luaces Cubells
- Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 73, Nº. 1, 2013, págs. 8-11
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Fonament.
La disfunció valvular és la complicació més greu dels infants portadors d'una vàlvula de derivació de líquid cefaloraquidi (LCR).
Objectiu.
Descriure la forma de presentació de la disfunció valvular en els infants, les eines diagnòstiques utilitzades per fer-ne el diagnòstic i la seva evolució.
Mètode.
Estudi descriptiu observacional. S'inclouen tots els infants diagnosticats de disfunció valvular a urgències en dos anys (01/04/2010 - 31/03/2012). Es recullen varia- bles epidemiològiques, antecedents patològics, tipus de disfunció, manifestacions clíniques, exploracions comple- mentàries i el destí del pacient.
Resultats.
Es van fer 542 consultes d'infants portadors d'una vàlvula de derivació de LCR. Es van diagnosticar 62 episodis (11,4%) de disfunció valvular que corresponen a 41 pacients. El tipus de disfunció més freqüent va ser l'obs- trucció del catèter de drenatge. Els motius de consulta més freqüents van ser: cefalea, vòmits i somnolència. En 59 dels episodis es va fer una neuroimatge, i la que es va fer amb més freqüència, 57 casos, va ser la tomografia cranial. En 47 episodis es va fer un trajecte valvular i en 13, un fons d'ull. En el període d'estudi no es va produir cap exitus Conclusions.
La cefalea, els vòmits i la somnolència són les manifestacions clíniques més freqüents de la disfunció val- vular. La tomografia cranial és l'exploració més utilitzada per diagnosticar-la. L'evolució dels pacients va ser favora- ble en tots els casos
