En els últims 10 anys hem viscut una revolució en la comunicació que ha afectat progressivament a tots els sectors del coneixement. La socialització massiva d'lnternet ha canviat un dels paradigmes de la comunicació vigents des del segle XIX, la comunicació de masses, i l'està substituint progressivament per una xarxa on tots els elements són tant receptors com emissors, on no podem parlar de masses sinó d'individus. Els museus no són aliens a aquest fenomen. Públics, objectes, coneixement, mitjans... si refem totes les peces del puzle, si mirem d'encaixar-les de forma diferent perquè ara ja no ajusten, el resultat potser serà que la institució museal que naixerà d'una evolució com aquesta serà una altra: participativa, social, inclusiva.
In the last 10 years have seen a revolution in communition has gradually affected all sectors of knowledge. Socialization massive internet has changed the paradigms of a current communication since the nineteenth century, mass communication, and is progressively replacing a network where all the elements are transmitters and receivers, where we can not speak of mass but individuals. Museums are not strangers to this phenomenon. Public objects, knowledge, resources ... anew if all the pieces of the puzzle, if we try to fit them differently because they no longer fit, the result may be that the institution of an MHC to be born will be another performance like this: participative, social, inclusive.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados