La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l�arxiduc Carles d�Àustria i el duc d�Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. Per als Regnes de la Corona d�Aragó, estava en joc la pervivència del sistema pactista i la defensa dels seus projectes i interessos econòmics. En aquest context, Catalunya i València mantingueren una relació ben estreta, d�ajuda mútua, durant l�etapa de govern austriacista, que continuà després de la victòria borbònica d�Almansa i de l�abolició dels Furs de València, en un intent de frenar l�ofensiva militar sobre Catalunya i de restaurar el sistema pactista al Regne de València. Malgrat tot, l�ocupació borbònica de Barcelona i els tractats d�Utrecht i de Rastatt posaren fi a aquests projectes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados