Llengua i immigració en la Catalunya contemporània. Imaginaris de l'altre i actituds lingüístiques dels parlants arran de la immigració murciana

• Narcís Iglésias ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: Els Marges: revista de llengua i literatura, ISSN 0210-0452, Nº. 92, 2010, págs. 18-53
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen
  • català

    Aquest article analitza la immigració murciana a Catalunya de les dècades de 1920 i1930 en el marc de les ideologies lingüístiques. A partir de documents de tipologia diversa en quèels immigrants són subjectes més o menys directes, s’exposen els components que conformenl’imaginari de l’altre, entre els quals cal comptar la llengua. En cada grup els imaginaris de l’al-tre no són estàtics: fruit del contacte de llengües i cultures, els imaginaris i les actituds lingüís-tiques evolucionen. Alhora, la nova realitat sociolingüística que origina l’arribada de murcians aCatalunya fa emergir zones de marcatge (des del gentilici fins a la designació de l’espai). Perdamunt les fronteres ideològiques que designen noves i velles nominacions, en aquest articletambé s’analitzen diferents casos de convergència lingüística i la biografia lingüística d’un par-lant. Aquesta aproximació històrica a les ideologies lingüístiques dels parlants a Catalunya menafinalment a plantejar problemes teòrics i metodològics de la sociolingüística.

  • English

    This article analyses the arrival in Catalonia of immigrants from Murcia in the1920s and 1930s from the point of view of the respective language ideologies. On the basis ofdocuments of various kinds having more or less directly the immigrants as subjects, it presentsthe components which go to make up the image of the other, and more specifically the language.In each group the image of the other is never a static one: as a result of the contact of languagesand cultures, images and linguistic attitudes evolve. At the same time, the new sociolinguistic si -tuation created by the immigrants’ arrival throws up markers, from demonyms to place names.Crossing over the ideological borders which assign new and old names, the article also examinesvarious cases of linguistic convergence and the linguistic biography of one speaker. Lastly, thishistorical approach to the language ideologies of speakers in Catalonia leads to the posing ofsome theoretical and methodological problems of sociolinguistics.