Algunos estudios recientes en el ámbito de las nuevas alfabetizaciones indican que las formas de acceso, consumo y producción de información han experimentado un cambio significativo. Los límites entre conceptos tales como autoría y propiedad se han difuminado, mientras que el repertorio de textos a disposición de los aprendices de lenguas se ha vuelto casi ilimitado. Un objetivo importante de la formación en lenguas es facilitar al alumnado herramientas funcionales para el mejor aprovechamiento de estos recursos.
En este artículo tratamos las ventajas y los retos que presenta la enseñanza de la comprensión lectora en L2 en un entorno de aprendizaje multimodal desde la perspectiva del diseño de un curso. Por otro lado, intentamos dar respuesta a las preguntas siguientes: ¿qué tipos de trabajo son significativos desde el punto de vista del aprendiz?, y ¿qué valor añadido aporta la multimodalidad en una situación de aprendizaje? En nuestro estudio se ha aplicado un enfoque de investigación basada en diseños que permita establecer un diálogo entre teoría y práctica.
El alumnado del curso de comprensión lectora descrito en el artículo estaba formado por estudiantes universitarios avanzados de diversos países europeos que estudiaban finés como segunda lengua. En comparación con los cursos tradicionales de comprensión lectora, parece ser que la lectura de textos digitales y el uso de una plataforma virtual de aprendizaje redunda en beneficio de los aprendices de L2. El entorno digital posibilitó que los estudiantes leyeran textos relevantes y que aprendieran de manera activa a través de los textos y los trabajos. Además, el entorno virtual dotó de una mayor flexibilidad a la actividad de aprendizaje en términos de tiempo, espacio, contenidos y competencia lingüística alcanzada.
Con todo, según se desprende de la valoración del curso, no se corroboró la idea de que los estudiantes iban a situarse automáticamente en el lado "bueno" de la brecha digital. La realidad es que todavía necesitan ayuda para llegar a entender las nuevas mentalidades de aprendizaje y, sobre todo, la autonomía en el aprendizaje.
Alguns estudis recents en l'àmbit de les noves alfabetitzacions indiquen que les formes d'accés, consum i producció d'informació han experimentat un canvi significatiu. Els límits entre conceptes com ara autoria i propietat han esdevingut difusos. D'altra banda, el repertori de textos de què disposen els aprenents de llengües és ara gairebé il·limitat. Un objectiu important de la formació en llengües és posar a l'abast de l'alumnat eines funcionals per al millor aprofitament d'aquests recursos.
En aquest article analitzem els avantatges i els reptes de l'ensenyament de la comprensió lectora en L2 en un entorn d'aprenentatge multimodal des de la perspectiva del disseny d'un curs. A més a més, intentem donar resposta a les preguntes següents: ¿quins tipus de treball són significatius des del punt de vista de l'aprenent?,i ¿quin valor afegit aporta la multimodalitat en una situació d'aprenentatge? El nostre estudi adopta un enfocament de recerca basada en dissenys que permet establir un diàleg entre teoria i pràctica.
L'alumnat del curs de comprensió lectora descrit en l'article estava format per estudiants universitaris avançats de diversos països europeus que estudiaven finés com a segona llengua. En comparació amb els cursos tradicionals de comprensió lectora, sembla que la lectura de textos digitals i l'ús d'una plataforma virtual d'aprenentatge resulta positiu per als aprenents de L2. L'entorn digital va fer possible que els estudiants llegiren textos rellevants i que aprengueren de manera activa a través dels textos i els treballs. D'altra banda, l'entorn virtual va donar més flexibilitat a l'activitat d'aprenentatge en termes de temps, espai, continguts i competència lingüística assolida.
Amb tot i això, la valoració del curs no va corroborar la idea que els estudiants se situarien automàticament en el costat "bo" de l'escletxa digital. La realitat mostra que encara els cal ajuda a l'hora de copsar les noves mentalitats d'aprenentatge i, sobretot, l?autonomia en l'aprenentatge.
Recent studies in the field of new literacies have indicated that a remarkable change in the way we access, consume and produce information has taken place. The boundaries between concepts such as authorship and ownership have become blurred. The repertoire of texts available to language learners is almost unlimited. One important purpose of language education is to provide students with functional tools to take advantage of these resources.
In this article we discuss the benefits and challenges of teaching L2 reading comprehension in a multimodal learning environment from the perspective of course design. In addition, we attempt to find answers to the following questions: what kinds of assignments are meaningful from the learner's perspective, and what added value does multimodality bring to a learning situation? A design-based research approach was implemented in this study in order to enable a dialogue between theory and practice.
The students attending the reading comprehension course described in the article were advanced university students from various European countries, who studied Finnish as a second language. In comparison to traditional reading comprehension courses, it seems that L2 learners benefit from reading digital texts and using a web-based learning platform. The digital environment enabled the learners to read meaningful texts and to actively learn through texts and assignments. Moreover, the web-based learning environment enhanced the flexibility of the learning event- flexibility in terms of time, place, course content, and the learners' language proficiency.
However, the course feedback did not support the view that students would automatically be on the "better" side of the digital divide. Instead, they do need assistance in order to understand the new learning mindsets and especially learner autonomy.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados