The Institut d’Estudis Catalans’ Diccionari de la llengua catalana(DIEC, 1995) was presented by the publishing institution, which is the accepted normative authority for the Catalan language, as a momentous landmark that filled the gap allegedly left by the ageing of Pompeu Fabra’s Diccionari general, first published in 1932. In a long article published in Els Marges 60, the author, together with others, subjected the new Diccionari to a rigorous quality assessment, both in absolute, intrinsic terms and in relationship with other existing Catalan dictionaries. This provoked a heated controversy with some members of the Institut. In 2007, a second edition of the Diccionari appeared and this paper now examines to what extent the Institut has taken on board the critical remarks which it then rejected and makes a new assessment of this latest edition
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC, 1995) fou pre-sentat per aquesta institució de referència normativa per a la llengua catalana com una fita cabdal en la lexicografia catalana, que omplia un buit suposadament no cobert des que el Diccionari general de Pompeu Fabra, del 1932, havia anat envellint. En un extens treball publicat en Els Marges núm.60, l’autor, juntament amb altres, estudià amb detall la qualitat del nou Diccionari, tant en termes absoluts i interns com en relació amb altres diccionaris ja existents, cosa que provocà una encesa polèmica amb alguns responsables de l’IEC. El 2007 aparegué la segona edició del DIEC i ara aquest article analitza, d’una banda, fins a quin punt la institució ha assumit les observacions crítiques que rebutjà i, de l’altra, fa un nou balanç de la qualitat de la nova edició del Diccionari
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados