Resumen de Rousseau, le Copernic de la pédagogie?: un héritage revendiqué et controversé au sein même de l'Institut Rousseau (1912-2012)
- español
El médico y psicólogo Claparède fundó en el año 1912 en Ginebra una Escuela de Ciencias de la Educación que bautizó con el nombre de Jean-Jacques Rousseau. Los conceptos «paidología, pedagogía, ciencia (as) de la educación, psicología infantil, nueva pedagogía, educación funcional» se iban dibujando bajo la pluma de los que diseñaban la necesaria edificación del «premier temple tout entier dédié à l�enfance» (Carta de Claparède a Bovet, 23 de noviembre de 1911). Este templo, dedicado a Rousseau, se ubicó en pleno paisaje pedagógico y psicológico del siglo xx. La pregunta que cabe formularse incide acerca de la equivalencia de todos estos conceptos y sobre la posibilidad que todos ellos, de manera indistinta, puedan realmente cohabitar bajo el mismo padrinazgo de Rousseau. Nada es menos cierto si atendemos a las tergiversaciones terminológicas y las controversias teóricas entre los primeros constructores de las ciencias de la educación. Nuestras investigaciones en los archivos y análisis documentales sobre estas primeras décadas del siglo xx confirman esta percepción. Sin embargo, más allá de esta constatación o por la misma razón de las confusiones mencionadas, parece cómo si estos elementos de signo contrario pudieses seguir cohabitando bajo la divisa del inquieto filósofo. En el momento de conmemorar el 300 aniversario del nacimiento de Rousseau y el 250 aniversario de la publicación del Emile y del Contrat social, las confusiones y contradicciones persisten de manera tenaz, más allá de la terminología, y el pensamiento de Rousseau sigue interrogado en pleno auge de las disputas escolares. Claparède, al lado de sus primeros compañeros de ruta, contribuyó profundamente a mantener este plebiscito reivindicando esta filiación, con una precisa argumentación que, a pesar de todo, es valorada de manera paradoxal desde distintos puntos de vista. A lo largo del artículo nos proponemos demostrar estas afirmaciones partiendo del contenido de los voluminosos archivos que muestran las primeras décadas de vida y actividad intelectual del Instituto Rousseau y de las reflexiones terminológicas, epistemológicas y conceptuales de los protagonistas �Claparède, Ferrière y Piaget�, a los cuáles hemos intentado reinterpretar a partir de sus referencias a Rousseau.
- català
El metge i psicòleg Claparède va fundar l�any 1912, a Ginebra, una Escola de Ciències de l�Educació a la qual va donar el nom de Jean-Jacques Rousseau. Els conceptes «pedologia, pedagogia, ciència/es de l�educació, psicologia infantil, nova pedagogia, educació funcional» s�anaven dibuixant sota la ploma dels qui dissenyaven l�edificació necessària d�aquell «premier temple tout entier dédié à l�enfance» (carta de Claparède a Bovet, 23 de novembre de 1911). Aquest «temple», dedicat a Rousseau, s�ubicarà enmig del paisatge pedagògic i psicològic del segle xx. La pregunta pertinent és si aquestes denominacions són totes equivalents i poden cohabitar, de manera indistinta, sota el mateix apadrinament de Rousseau. No hi ha res menys segur si fem cas de les tergiversacions terminològiques i les controvèrsies teòriques dels primers constructors de les ciències de l�educació. Ens ho confirmen les nostres recerques en els arxius i les anàlisis dels documents sobre aquestes primeres dècades del segle xx. Malgrat tot, més enllà d�aquesta constatació o per la mateixa raó d�aquestes confusions, sembla com si aquests elements contraris puguin seguir cohabitant sota la divisa de l�inquiet filòsof. En el moment de commemorar el 300 aniversari del naixement de Rousseau i el 250 aniversari de la publicació de l�Emile i del Contrat social, les confusions i contradiccions persisteixen amb tenacitat, més enllà de la terminologia, i Rousseau segueix interrogat, enmig de les disputes escolars. Claparède, seguit dels seus primers companys de ruta, ha contribuït profundament a mantenir aquest debat reivindicant aquesta filiació, finament argumentada i, malgrat tot, de manera paradoxal, segons diversos punts de vista. Tot això és el que ens proposem demostrar en aquest article, sobre la base dels voluminosos arxius que reten comptes de les primeres dècades de vida i activitat intel·lectual de l�Institut Rousseau i de les reflexions terminològiques, epistemològiques i conceptuals dels protagonistes �Claparède, Ferrière i Piaget�, que hem volgut reinterpretar a partir de les seves referències a Rousseau.
- English
The doctor and psychologist Claparède founded a School of Educational Sciences in 1912 in Geneva, which he named after Jean-Jacques Rousseau. The concepts of «paedology, education, science(s) of education, child psychology, new pedagogy, functional education» were being drawn under the pen of those who designed the building needed for that, premier temple tout entier dédié à l�enfance (Letter from Claparède to Bovet, 23 November 1911). This «temple» dedicated to Rousseau, was to be located in the middle of the pedagogical and psychological landscape of the twentieth century. The relevant question is whether these terms are all equal and can coexist, interchangeably, under the sponsorship of Rousseau. Nothing is less certain if we take a look at the distortions of terminology and theoretical controversies of the early builders of the sciences of education. Our research in the archives and analyses of documents in the first decades of the twentieth century confirm this. In spite of that, beyond this observation and for the same reason as this confusion, it seems as if these opposed elements can continue cohabiting under the insignia of the restless philosopher. At the time of commemorating the 300th anniversary of Rousseau and the 250th anniversary of the publication of Émile and the Social Contract, the confusion and contradictions tenaciously persist, beyond terminology, and Rousseau is still questioned amid the school disputes. Claparède, followed by his first fellow travellers, has contributed deeply to maintaining this plebiscite claiming this finely argued affiliation, and, in spite of everything, paradoxically, according to several viewpoints. This is what we intend to demonstrate in this article, based on the voluminous archives that give accounts of the first decades of life and intellectual activity of the Rousseau Institute and terminological, epistemological and conceptual reflections of the protagonists: Claparède Ferrière and Piaget, which we wanted to reinterpret based on their references to Rousseau.
