Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Didáctica y organización escolar en la transición democrática española

  • Autores: Francisco Beltrán Llavador
  • Localización: Educació i història: Revista d'història de l'educació, ISSN-e 2013-9632, ISSN 1134-0258, Nº. 18, 2011 (Ejemplar dedicado a: L'educació a l'època de la transició a la democràcia), págs. 61-80
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Teaching and school organisation in the Spanish transition to democracy
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En la literatura al uso, en las disposiciones normativas y hasta en términos coloquiales es muy frecuente diferenciar entre Currículum y Organización del centro escolar. Esa pretensión de singularidad que sólo es útil para enfatizar el protagonismo del uno o la otra en una determinada secuencia de acciones, se comprueba artificial frente a la necesidad de abstraer cada ámbito respecto a su par. El Currículum no sería posible sin un formato organizativo que le diera soporte estructural en el orden de la institución; lo contrario es todavía más absurdo: concebir un plan de estudios sin referencia alguna a contenidos, etapas de su trazado, reglas� En términos académicos, puede decirse que el currículum determina a la organización seleccionando las condiciones para su curso, mientras que la organización opera a su vez otra determinación sobre el currículum, ahora bajo la forma de limitar sus posibilidades. Obviamente, cuando un currículum se ve constreñido o, si se prefiere, sometido a la pauta o el formato organizativo, deja de ser «un» currículum indeterminado para pasar a ser «el» currículum C, determinado, precisamente, por las formas de la organización; a la inversa, cuando una organización requiere considerar aquello que tendrá lugar, considerando su formato legal, deja de servirse del discurso relativo a cualquier organización porque ahora se trata de «la» organización escolar, determinada por «ese» y no otro currículum que transcurrirá en su seno. Al respecto, lo importante es retener que ningún acontecer organizativo deja de tener efectos curriculares, así como ningún cambio curricular puede plantearse abstrayéndolo de sus condiciones materiales de realización

    • català

      A la literatura científica usual, a les disposicions normatives i fins i tot en termes col·loquials és molt freqüent diferenciar entre currículum i organització del centre escolar. Aquesta pretensió de singularitat que només és útil per emfatitzar el protagonisme d�un o altre terme en una determinada seqüència d�accions, es comprova que és artificial enfront de la necessitat d�abstreure cada àmbit respecte al seu igual. El currículum no seria possible sense un format organitzatiu que li donés suport estructural en l�ordre de la institució; el contrari és encara més absurd: concebre un pla d�estudis sense cap referència a continguts, etapes del seu traçat, regles... En termes acadèmics, pot dir-se que el currículum determina l�organització seleccionant les condicions per al seu curs, mentre que l�organització opera al seu torn una altra determinació sobre el currículum, ara sota la forma de limitar les seves possibilitats. Òbviament, quan un currículum es veu constret o, si es prefereix, sotmès a la pauta o el format organitzatiu, deixa de ser «un» currículum indeterminat per passar a ser «el» currículum C, determinat, precisament, per les formes de l�organització; al revés, quan una organització requereix considerar allò que tindrà lloc, considerant el seu format legal, deixa de servir-se del discurs relatiu a qualsevol organització, perquè ara es tracta de «la» organització escolar, determinada per «aquest» i no per cap altre currículum que pugui transcórrer al seu interior. Referent a això, el que és important és retenir que cap esdeveniment organitzatiu no deixa de tenir efectes curriculars, com també que cap canvi curricular no pot plantejar-se abstraient-lo de les seves condicions materials de realització.

    • English

      In the traditional scientific literature, regulations and even colloquial language, it is common to differentiate between curriculum and school organisation. This claim to uniqueness, which is only useful for highlighting the prominence of one of these concepts in a certain sequence of actions, has been proven to be artificial in the face of the need to extract each area compared with its peer. Curricula would not possible without an organizational format that provides structural support within the institutional order and the opposite is even more absurd: designing curricula without reference to content, its design stages and rules, etc. In academic terms, the curriculum can be said to determine the organisation by selecting the conditions for the course, while in turn, organisation determines the curriculum, in the form of limiting its possibilities. Obviously, when a curriculum is constrained or, if one prefers, subjected to organisational formats or guidelines, it stops being «an» indeterminate curriculum and becomes «the» determinant curriculum, precisely because of these organisational forms; to the contrary, when an organisation needs to consider what will be, by considering its legal format, it no longer serves the discourse on organisation, because it is «the» school organisation, determined by «that» curriculum and not by another that may be gestating within it. In this regard, the important thing is to prevent any organisational issue from having effects on the curriculum; curriculum changes can be considered by removing them from their material conditions of implementation


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno