Montse Esquerda, Josep Pifarré, Eva Miquel, Joan Viñas Salas
L'exercici de la medicina ha canviat profundament durant les últimes dècades, de manera paral·lela al seu progrés i als canvis socials. Un dels canvis més importants és el pas d'un model basat en la beneficència a un model basat en l'autonomia, on els pacients participen en les decisions sanitàries.
En la pediatria, el paper d'agent actiu l'han agafat els pares. Però, els infants menors d'edat poden prendre decisions sanitàries? Prendre decisions implica ser competent.
La competència és un fenomen de tot o res, o hi pot haver graus? Quan podem afirmar que un infant o adolescent és competent per prendre decisions sanitàries? El nivell de competència exigit, és el mateix per a qualsevol decisió? És possible mesurar objectivament la competència en els menors? Pot ser útil implicar els nens en les decisions? Aquest article revisa aquestes qüestions, i incideix especialment en possibles instruments pràctics de mesura de la competència en el menor
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados