Resumen de Jaume Vicens Vives i la historiografia espanyola de la postguerra. El paper dels historiadors de l'Opus Dei
- English
this article to try to reconstruct the relationships that jaume vicens vives held with the historians and intellectuals of the opus dei during the fortie’s and fiftie’s of de last centu- ry. the thesis of this study is that among the various groups ad “families” of the Spanish his- toriography subsequent to 1939, was with the opus dei people, who vicens established the deepest alliances and academic relationships. these relationships has not been suficiently clarified. through the analisis of the relationships between the catalan historian and three distinguished figures of the opus dei, like vicente rodríguez casado, rafael calvo Serer and florentino pérez embid, vicens appears to us a quite complex personality. vicens al- ready mature from postwar periode, would be an historian with great amounts of pragmatism that, at the same time, are combined with other amounts of ambition and permeability, but al- so ones of civic and scientific responsability.
- català
aquest article pretén reconstruir les relacions que jaume vicens vives va mantenir amb els historiadors i intel·lectuals de l’opus dei durant les dècades dels anys quaranta i cin- quanta del segle passat. la tesi del present treball és què, entre els diversos grups o “famí- lies” de la historiografia posterior a 1939, va ser amb els membres de l’opus dei amb qui vi- cens va travar unes aliances i relacions acadèmiques més profundes, cosa que no ha estat sempre suficientment explicitada. a través de l’anàlisi de les relacions amb tres figures clau de l’opus dei com eren vicente rodríguez casado, rafael calvo Serer i florentino pérez embid, vicens se’ns mostra com una personalitat prou complexa. el vicens ja madur de la postguerra seria un historiador amb grans dosis de pragmatisme i possibilisme que, alhora, es combinaven amb d’altres dosis d’ambició i permeabilitat, però també de compromís cívic i científic.
