Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Els reptes de les llengües mitjanes a Catalunya i Estònia en l'era glocal: Una perspectiva comparada de les ideologies lingüístiques dels seus parlants

  • Autores: Josep Soler Carbonell
  • Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 57, 2012, págs. 207-248
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Challenges of Medium-Sized Languages in the Glocal Era , the Case of Catalan and Estonian: Comparing the Language Ideologies of their Speakers
    • Los retos de las lenguas medianas en Cataluña y Estonia en la era glocal.: Una perspectiva comparada de las ideologías lingüísticas de sus hablantes
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Este artículo examina la relación y el contacto entre «lenguas medianas» y «lenguas internacionales» en Cataluña y Estonia en la era glocal desde un punto de vista comparado. Tomando como punto de partida para la comparación las similitudes de los dos casos en sus respectivos contextos histórico, político y socio-demográfico, se analiza cómo los cambios ocurridos en estas dimensiones pueden haber afectado la percepción del contexto sociolingüístico de cada grupo de hablantes y sus «ideologías lingüísticas» (Woolard, 1998) mediante las cuales los individuos otorgan autoridad a sus respectivas lenguas. A partir de datos recogidos por medio de un trabajo de campo eminentemente cualitativo (observación participativa, entrevistas en profundidad y grupos de discusión) en Tallin y en Barcelona, se logra detectar el abanico de posiciones que pueden ocupar los hablantes en cada tejido social y la manera cómo definen su «perspectiva situada» (Blommaert, 2005), unas posiciones a veces generadoras de tensión, a veces más positivas en relación con la valoración del multilingüismo.

    • català

      Aquest article examina la relació i el contacte entre «llengües mitjanes» i «llengües internacionals» a Catalunya i Estònia des d’un punt de vista comparat en l’era glocal. Prenent com a punt de partida de la comparació les similituds dels dos casos en els respectius contextos històric, polític i sociodemogràfic, s’analitza com els canvis en aquests camps poden haver afectat la percepció del context sociolingüístic de cada grup de parlants i les «ideologies lingüístiques» (Woolard, 1998) mitjançant les quals els individus atorguen autoritat a les seves llengües. A partir de dades recollides per mitjà d’un treball de camp eminentment qualitatiu (observació participativa, entrevistes en profunditat i grups de discussió) a Tallin i a Barcelona, s’aconsegueix detectar el ventall de posicions que poden ocupar els parlants en cada teixit social i la manera com defineixen la seva «perspectiva situada» (Blommaert, 2005), unes posicions a voltes generadores de tensió, a voltes més positives en relació amb la valoració del multilingüisme.

    • English

      This article compares the relationship and contact between «medium-sized languages» and «international languages» in Catalonia and Estonia in the glocal era. Starting with a comparison of the similarities of the two cases from a historical, political and sociodemographic perspective, the article analyzes how changes in these areas may have affected the perception of the sociolinguistic context of each group of speakers and the «language idoeologies» (Woolard, 1998) through which individuals attribute authoritiy to their languages. Through a series of data collected through largely qualitative fieldwork (participatory observation, in-depth interviews and focus groups) in Tallinn and Barcelona, the autor manges to detect the range of positions that speakers can occupy in every social fabric and the way they defined their «situated perspective» (Blommaert, 2005), positions that sometimes generate tension and sometimes assess multilingualism more positively.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno