La crisi econòmica i les seves conseqüències en termes fiscals condicionen i limiten la capacitat d'inversió dels estats en infraestructures estratègiques. Aquest context de restriccions imposa un alt cost d'oportunitat a l'assignació de recursos i fa indispensable l'anàlisi i avaluació de les polítiques públiques. L'article planteja la necessitat de canviar de perspectiva i redefinir les prioritats en matèria d'infraestructures, excessivament centrades fins ara en la dotació de les infraestructures i les inversions. Proposa que, a partir d'ara, es limitin les actuacions als projectes més rendibles socialment, es millorin els models de gestió que restringeixen la contribució a la productivitat i competitivitat, i es recorri a models de finançament publicoprivats que garanteixin la viabilitat d'una política activa sense perjudicar els contribuents ni limitar el marge dels futurs governs.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados