Barcelona, España
Aquest article planteja la pregunta “Qui parla?” com una manera d’emplaçar el problema de l’ús tecnoinstrumental dels artefactes en situacions de transmissió del saber. En la transmissió del saber actual, el Power Point esdevé no tant un programa concret, un software, sinó un paradigma de la crisi de la funció simbòlica en el nostre temps. L’article analitza alguns aspectes fonamentals d’aquesta crisi com l’estil, l’expressió, l’ocasionalitat, la filiació intel•lectual, el concepte de saber relacional i saber absolut, l’elogi de la paraula i l’afebliment de la vida en l’experiència de la transmissió de saber. Segurament no tot està perdut en un món on les restes de l’ocasionalitat permeten capgirar la determinació de la manca de paraules vives en contextos de transmissió d’un saber la dignitat del qual hem de recuperar, per allunyar-nos del que Maragall anomenà, a l’Elogi de la paraula, “entreteniment maniàtic”.
This article analyzes the extent in which words-to-speak affect teaching processes in what we have called power-point times. When we use the expression power-point we mean not only just a particular software but a paradigm of techno-science and its dominant use in the classroom, a use that avoids speech to take place in an ethical situation. Who is talking? How to understand this issue from the perspective of Philosophy of education, could it be possible and what concepts may help? We make a philosophical way through the concept of style, expression and ocasionality from Gadamer’s point of view; Intellectual Filiation; Relational knowledge and Absolute knowledge, in order to restaure the need and recovery of words-to-speak between a master and a pupil.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados