Demiurgia jurídica, lenguaje y creación de la realidad conceptual (El «motor inmóvil» jurídico y los actos mágicos)

• Autores: José Francisco Escudero Moratalla, Gerard Casas Soler
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 34, 2000, págs. 45-66
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Demiúrgia jurídica, llenguatge i creació de la realitat conceptual (El «motor immòbil» jurídic i els actes màgics)
  • Working as a demiurge in the legal sphere, language and creation of conceptual reality (The legal immobile motor and the magical acts)
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Aquest assaig pretén explicitar com el llenguatge amb què es formula el dret s'ha de llegir de conformitat amb un metallenguatge exclusiu, que converteix el jutge en "demiürg" jurídic. La ciència i la màgia han creat els "móns" que coneixem (tants, com punts de vista màgics i científics han estat construïts històricament). I quan s'utilitza la demiúrgia del discurs jurídic es construeix un "món" ex iure (ex magia). El dret és, ell mateix, el fruit d'un conglomerat de lluites econòmiques i socials. L'únic que pot fer és facilitar, doncs, el marc en què aquests processos es poden desenvolupar i desenvolupar-se d'una manera més lliure, amb el límit de la mateixa desintegració de la societat com a tal. Així, la relació entre el coneixement teòric i el pràctic no és absoluta, sinó de grau. I, per tant, no correspon al jutge la noció de veritat proposada pel raonament formal sil·logístic, sinó solament la "intuïció" incorporada en el sentit comú del raonament material natural, en l'exercici de la seva activitat jurídica com a "fetiller" del dret.

    Així, en el discurs jurídic utilitza expressions com "drets", "obligació", "facultat". I es parla d'aquests "ens jurídics" com si realment existissin. Els nostres drets ens semblen perfectament reals. No obstant això, els drets, facultats, i deures, no pertanyen al món sensible. Només existeixen actes humans. Però, com es construeixen aquests "ens jurídics"? Com existeixen? Quina funció exerceixen? Tot el que s'afirma sobre aquests semblaria que es basa en una mena de "creença". Es considera que el dret atribueix "conseqüències" o "efectes" jurídics a certs actes. Quan es realitza algun d'aquests actes, ens sentim autoritzats a "creure" que l'"efecte" també s'ha "produït". I… quins són els actes que "desencadenen" aquests efectes? Paraules, només paraules… I els jutges i els professionals del dret, i en general els juristes dogmàtics, no s'han preocupat per plantejar cap qüestió referent a la connexió entre el discurs jurídic intel·lectual i la "realitat" (ells "viuen" aquesta "realitat"). Els usuaris d'aquest llenguatge l'utilitzen, amb independència de l'habilitat de què disposin per proporcionar una explicació adequada sobre això. Per a aquest usuari, simplement, les paraules "fan" el que s'espera que "facin". Així, per a qualsevol "acte" jurídic existeix una "norma" jurídica que determina les condicions necessàries i suficients d'acord amb les quals es produeix l'acte jurídic. Una norma d'aquest tipus s'anomena "norma de competència" i la facultat que institueix perquè certa persona realitzi un acte jurídic s'anomena "competència" o "capacitat". Quan realitza un acte jurídic el subjecte que parla (o escriu) certament "fa coses amb paraules". Assenyala Alf Ross que els efectes específics de l'acte jurídic depenen de l'existència d'un ordre jurídic, entès com a institució social, que opera com una "maquinària" ("motor immòbil") que es mou amb paraules. En virtut que l'ordre jurídic faculta un individu o un grup d'individus per desencadenar mitjançant paraules les forces d'aquesta maquinària complexa, aleshores la realització d'un acte jurídic ve a ser semblant a la màgia: les paraules creen l'efecte que anomenen. I les idees no són produïdes espontàniament; es forgen a través de generacions i són part de l'herència cultural; per entendre-les plenament cal retrocedir fins al moment en què es van formar. D'aquesta manera, els actes sacramentals, els recitatius, en cert moment, es van convertir en fórmules: fórmules procedimentals. I a partir d'aleshores, els "actes jurídics" produeixen els efectes esperats, si aquests es conformen amb una determinada fórmula (sentència o màxima). Ara, la "força creadora" (la demiúrgia) ja no es troba més en els actes sacramentals, en els actes rituals, sinó en les fórmules que els preceptuen. De tot el que s'ha dit es dedueix que ara el caràcter "constitutiu", "il·locucionari", "realitzatiu" o "màgic" es localitza en la "norma jurídica". Les recitacions formals s'han transformat en text. I els jutges, en alquimistes, encantadors, pontífexs màxims interpretadors del dret contingut en la norma, en "fetillers" que "[…] conjuren el destí i intenten aplacar la còlera de les forces sobrehumanes, quasidivines, encarnades en jutges i funcionaris que manegen al seu gust el raig jupiterià de les sentències, impostos, multes o prohibicions".

  • English

    This essay purports to make explicit the way in which the language used to formulate the law should be read according to an exclusive metalanguage that converts the judge into a legal "demiurge." Science and magic have created the "worlds" we know (as many worlds as there are historically constructed, magical and scientific points of view). And when the demiurgical nature of legal discourse is used, an ex iure (ex magia) "world" is built. Law itself is the fruit of a conglomeration of social and economic struggles. The only thing it can do, then, is to facilitate a framework in which these processes can take place and develop in a freer fashion, the limit being the very disintegration of society as such. Thus, the relationship between theoretical and practical knowledge is not one of absolutes, but of degree. Consequently, the notion of truth allocated by formal syllogistic reasoning does not correspond to the position of judge. Rather, what corresponds to a judge is "intuition" incorporated within the common sense of natural material reasoning, in the exercise of his legal activity as a "sorcerer" of the law. Thus, in his legal discourse, he uses expressions such as "rights," "obligation," "power."And these "legal entities" are discussed as if they actually existed. Our rights appear to us to be perfectly real. Nevertheless, rights, powers and duties do not belong to the world of sensations Only human acts exist. Nevertheless, how are these "legal entities " constructed? How do they exist? What role do they play? Everything that is asserted about these "legal entities" would appear to be based on a sort of "belief." It is felt that law attributes "consequences" or legal "effects" to certain acts. When one of these acts takes place, we feel authorized to "believe" that the "effect" also has "come about." And...which acts "trigger" these effects? Words, only words... And judges and legal professionals, and in general, dogmatic jurists have not concerned themselves in any way about questioning the connection between intellectual legal discourse and the "reality" (they "live" that "reality"). The users of this language use it, independently of their ability to offer an adequate explanation in that regard. For those users, words simply "do" what they are expected to "do." Thus, for any legal "act," there exists a legal "standard" that determines the necessary and sufficient conditions according to which the legal act comes about. One such standard is called the "standard of jurisdiction" and the power that it establishes for a certain person to carry out a legal act is called "power" or "capacity." When carrying out a legal act, the subject talking (or writing) undoubtedly "does things with words." Alf Ross points out that the specific effects of the legal act depend on the existence of a legal order, understood as a social institution, that operates as "machinery" (an "immobile motor") powered by words. By virtue of the fact that the legal order empowers an individual or a group of individuals to unleash the forces of that complex machinery through words, the performance of a legal act ends up being very similar to magic: the words create the effect that they designate. And ideas are not produced spontaneously; they are forged through generations and form part of cultural heritage; to understand them fully, one must go backwards in time to the moment they were formed. In this way, sacramental acts, recitative acts, at a certain point in time, became formulas; procedural formulas. And from that point on, "legal acts" produce the anticipated effects, if the latter conform to a set formula (motto or maxim). Now, the "creative force" (the character of the demiurge) is no longer found in sacramental or ritual acts, but rather, in the formulas that establish these acts as precepts. From this it can be deduced that now, the "constituent," "illocutionary," "realizational" or "magical" character is located in the "legal standard." Formal recitations have been transformed into text. And the judges have been transformed into alchemists, magicians, pontiffs, the supreme interpreters of the law contained in the standard. The judges have been transformed into "sorcerers" who "...exorcise destiny and attempt to placate the wrath of superhuman, quasi-divine forces, incarnated in judges and civil servants who manipulate the Jupiterian bolt of lightening of sentences, taxes, fines or prohibitions as they please."