Seguiment clinic i d'imatge de les infeccions urinàries comunitàries des d'un hospital universitari
- Autores: Antonio Martínez Roig, Araceli Caballero Rabasco, Ruben Berrueco, Amelia Sánchez Buenavida, M. Bonet Alcaina, Concha Segura, Margarita Salvado
- Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 71, Nº. 4, 2011, págs. 133-139
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Fonament. El tractament i els estudis d'imatge de les infeccions urinàries han canviat en deu anys. Avaluar periòdicament l'actuació i el seguiment dels protocols.
Objectiu. Veure la repercussió de diferents pautes terapèutiques en la presència de cicatrius renals; l'adherència a exploracions i visites programades i el seguiment dels protocols.
Mètode. Estudi retrospectiu de 157 casos del 2008 al 2010, amb avaluació de cicatrius al cap de 6 mesos, diferenciant els tractaments. Comparació amb dades del 1996 al 2005.
Valoració de fracassos en el seguiment per manca d'assistència i per manca de programació de proves i/o visites.
Resultats. Seguiment correcte a 76 infants. 58 tractats exclusivament amb cefixima.
Seqüeles: 20,68% dels tractats amb cefixima, 87% dels 8 casos tractats amb ampicil·lina+gentamicina, 20% dels tractats amb pauta seqüencial. En conjunt, 27,6%.
Vint-i-set no acudeixen a fer la gammagrafia amb àcid dimercaptosuccínic de tecneci Tc99 (DMSA), malgrat la programació.
En 29 casos no es programa cap visita ni es practica el DMSA.
En els 261 casos del 1996-2005, en què s'aplicava un altre protocol, les cicatrius van ser del 30,6%.
Conclusions. Els percentatges de cicatrius són molt similars en els dos grups. Els casos que en presenten tenen diferències quant a moment de diagnòstic, inici del tractament i reactants de fase aguda. La tendència de deixar a decisió del pediatre la realització de DMSA als 6 mesos i no fer-ho de manera protocol·lària, fa que ens preguntem si ha de preocupar la inassistència a la prova
