L'estudi de la deshumanització i la infrahumanització en psicologia

• Autores: Armando Rodríguez Pérez, Verónica Betancor Rodríguez, Naira Delgado Rodríguez
• Localización: Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia, ISSN 1135-1268, Vol. 13, Nº. 1-2, 2010-2011, págs. 171-187
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The study of the deshumanization and the infrahumanization in psychology
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’estudi psicosocial sobre la conducta antisocial i la crueltat dels éssers humans reconeix l’existència d’una representació deshumanitzadora de l’altre.

    El propòsit d’aquest article és presentar els avanços empírics en l’estudi de la infrahumanització, com a atribució diferencial de sentiments en l’endogrup i en l’exogrup. Atès que els sentiments –per exemple, l’amor, l’esperança, el menyspreu, el ressentiment– es consideren emocions exclusivament humanes, les persones no sols atribueixen més sentiments a l’endogrup que no als exogrups, sinó que neguen a aquests últims la capacitat de vivenciar-ne. Ara oferim, en primer lloc, una descripció de les distintes perspectives que s’han utilitzat per a estudiar la deshumanització. En segon lloc, es presenten les conclusions derivades de les investigacions empíriques sobre la infrahumanització.

    Finalment, es tracen les diferències entre deshumanització i infrahumanització, se’n presenta una síntesi i es fan algunes propostes per a futures intervencions.

  • English

    The psychosocial study on antisocial behavior and cruelty of the human beings recognizes the dehumanizing representation of the other one. The present study focuses on the empirical advances about infra-humanization research as a differential attribution of secondary emotions to the ingroup and to the outgroup. Because secondary emotions (e.g. love, hope, contempt, resentment) are considered uniquely human emotions, people not only attribute more secondary emotions to their ingroup than to outgroups, but are reluctant to associate these emotions with outgroups. In this article, we first describe briefly the different perspectives used to study the dehumanization.

    Then we report the main conclusions derived from the empirical research on the infrahumanization and why the infra-humanization occurs for high and low status groups, even in the absence of conflict between groups. Finally, the differences are commented between dehumanization and infra-humanization, and some proposals are done for future developments.