In Catalan the verbal periphrasis [ser `to be' + a `to' + infinitive] expresses the conative sense (also called futured past). Catalan grammars do not report this construction, probably because it is unusual. In fact, this verbal periphrasis is defective: in common language, the auxiliary is only used in certain tenses (e. g. imperfect past of subjunctive), but in some regions it is used in other tenses. In this paper we report on this construction and we try to explain its origin.
En català existeix la perífrasi verbal [ser + a + infinitiu] per a indicar la conativitat (també dita postpretèrit). Els tractats gramaticals catalans no en donen informació, tal vegada perquè és una construcció poc usual. De fet, és una perífrasi verbal defectiva: en el llenguatge general, l'auxiliar només es fa servir en determinats temps verbals (com el passat imperfet de subjuntiu), si bé en alguna regió s'usa conjugat en altres temps. En aquest article en fem una descripció i, alhora, intentem d'explicar- ne l'origen.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados