Resumen de Els límits de l'espai autobiogràfic en la narrativa breu de Mercè Rodoreda
E s tendeix a creure que sobre la vida i obra de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) està ja tot dit. La crítica l�ha estudiada i l�ha analitzada des de totes les perspectives, i en alguns aspectes fins a la redundància.
A l llarg de les gairebé tres dècades que han seguit a la mort de l�autora n�han proliferat investigacions de tota mena; des de les tres biografies publicades a començament dels noranta, fins a tesis doctorals, monogràfics o estudis de literatura comparada, entre d�altres. I més recentment, amb motiu de l�efemèride del centenari de la seua naixença, emergí com mai abans tot un reguitzell de nous materials1. Ara bé, l�etiqueta que li atorga la crítica, gairebé unànime en considerar la seua obra narrativa, al costat de la de Josep Pla, com la més important de la literatura catalana de tot el segle xx �i no aniríem pas errats en considerar-la també entre les més importants de la literatura universal�, en justifica i n�exigeix tot aquest ventall.
