L'1 de gener de 1996 farà 11 anys de transferencia de les competències en materia forestal de l'administració central (ICONA) a l'autonòmica valenciana (Conselleria d'Agricultura). Malgrat l'oportunitat històrica d'aprofitar aquest fet per operar canvis importants en la gestió forestal, renovant- la i adequant- la a les particularitats del País Valencia, la transformació no s¿ha produït més que de manera molt superficial i, en tot cas, insuficient. Els incendis forestals continúen essent un greu fenomen socio-ecològic sense controlar I han passat a constituir el problema més destacat per l'opinió pública. Tanmateix, la pèrdua accelerada de sòl, l'erosió, és el procés de major gravetat i es troba també lluny de comptar amb una política adequada per fer- li front. No sols els incendis provoquen erosió. Les activitats tradicionals (agrícoles, ramaredes i forestals), mal regulades, les repoblacions inadequades i les tècniques desencertades de prevenció i lluita contra ls incendis, contribueixen a degradar més encara la vegetació natural i incrementen la pèrdua de sòl. Els projectes de repoblació impulsats per l'administració resulten continüistes i inadequatsal nostre territori, per l'ús quasi exclussiu de pins i per emprar maquinària pesant i tècniques "dures" de preparació del sòl. La "selvicultura preventiva" (basada en l'eliminació de vegetació arbustuva i la construcció de pistes forestals i "tallafocs") com estratègia per combatre els incendis resulta ineficaç i té greus impactes ecològics. La protecció de paratges naturals de caràcter forestal, en comarques d'interior, és quasi inexistent (un sol paratge: la Font-Roja, d'escasa superfície). La nova Llei Forestal valenciana, aprovada fa tres anys, és poc innovadora i presenta pocs instruments útils per a una gestió forestal de base ecològica.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados